Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cabell

Noia passant-se els dits per entremig dels cabells
© Fototeca.cat
Anatomia
Antropologia física
Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut
.
Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels…
prognatisme
Antropologia
Qualitat de prògnat.
És característic de tipus com els negroides, els tasmanians i els australians, mentre que és una anomalia en els euròpids Hom pot mesurar el grau de prognatisme segons l’angle format per la línia que va del nasi fins al punt mitjà del maxillar superior i l’horitzontal Hom considera que es dóna prognatisme quan l’angle és considerablement superior a 90° En cas contrari, hom parla d'ortognatisme
raça austràlida
Antropologia física
Raça de caràcters morfològics primitius, d’afinitats no gaire ben establertes amb els troncs racials actuals.
És integrada per individus de cap dolicocèfal amb volta i front baixos, arcades superciliars prominents, ulls i base del nas ensorrats, nas ample i camús, cos esvelt amb pelvis estreta, i cames llargues Els individus de la raça austràlida quasi mai no pertanyen al grup sanguini B, i constitueixen la població aborigen del continent australià australià 4 2 Des de l’arribada dels euròpids s’ha produït un mestissatge més o menys intens entre ambdues races
bessó | bessona

Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
indi | índia
Nenes indis
© X. Pintanel
Història
Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constitueixen el grup meridional dels euròpids.
De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca
raça àlpida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm integrada per individus molt braquicèfals, de talla inferior a la mitjana dels euròpids, de cos rabassut amb el tronc llarg i els membres curts i de cara ampla i arrodonida, que habiten part d’Europa central i de França.
La llet de llarga vida
Durant segles, l’objectiu impossible dels alquimistes fou aconseguir la ‘pedra filosofal’, en contacte amb la qual tot esdevingués d’or, i ‘l’elixir de la llarga vida’, que conferís la immortalitat a qui se’l prengués No se’n sortiren, és clar Sense saber-ho, per contra, uns modestos camperols caucàsics feren progressos reals en el segon objectiu Empíricament, com tants altres ramaders d’arreu del món que tractaven d’allargar la vida útil de la llet fent-ne matons, recuits i formatges, crearen una mena de nou organisme pràcticament immortal Certament, una consecució sensacional, que no…
raça etiòpida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els caràcters antropològics de la qual constitueixen una transició entre els de les races negres i les blanques: la pell molt fosca, el cos esvelt, les espatlles amples, els malucs estrets i els membres llargs i prims són característiques pròpies dels negres; els cabells són arrissats i la fisonomia és semblant a la dels euròpids: cara ovalada, nas recte i poc ample, llavis fins i mentó sense prognatisme.
L’estatura és bastant alta 1,65 a 1,70 m Els pobles etiòpids habiten al massís d’Abissínia galles i amhares i Somàlia somalis i danakils s’estenen al nord per la vall de Nil nubis, i pel sud arriben fins al nord del Sudan massais, nandis i suks També són inclosos en la raça etiòpida els fulbes, poble nòmada que s’estén des de l’Atlàntic fins al llac Txad
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…