Resultats de la cerca

La malaltia de Crohn és un trastorn de causa desconeguda que es caracteritza per la inflamació crònica de l’intestí prim i l’intestí gros, i que generalment evoluciona al llarg de diverses dècades alternant períodes d’exacerbació simptomàtica —amb diarrees, febre i pèrdua de pes— amb períodes de calma relativa Aquest trastorn sol afectar adolescents o adults joves i sovint és confós amb l’apendicitis, quan inicialment es manifesta amb l’aparició sobtada de dolor abdominal, contracció involuntària dels músculs abdominals i dificultat a mobilitzar els membres inferiors Durant els…

El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes

De causa desconeguda, té una certa incidència familiar i sol començar abans dels 40 anys La lesió inflamatòria afecta tot el gruix de la paret del budell i determina la formació de granulomes i úlceres i, més tard, de fibrosi Evoluciona alternant períodes d’exacerbació amb diarrea crònica, dolor abdominal, febre, artritis, i pèrdua de pes i de la gana amb altres de calma relativa Les complicacions més freqüents són l’obstrucció, les fístules i els abscessos abdominals

L’artritis reumatoide és una malaltia d’origen desconegut que consisteix fonamentalment en una inflamació de les articulacions petites de les extremitats, en general simètrica L’evolució de la malaltia és imprevisible, ja que es pot interrompre espontàniament en qualsevol moment o bé prolongar-se de manera indefinida En general, hi ha períodes d’exacerbació simptomàtica que s’intercalen amb èpoques en què les molèsties minven o desapareixen Amb el pas del temps, els períodes simptomàtics són cada vegada més prolongats Durant les fases d’agudització, les articulacions afectades es…

Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical a vegades, un focus infectiu distant amigdalí, dentari, intestinal o una infecció general intercurrent grip, febre tifoide poden ésser-ne el punt de partida Clínicament es presenten tres símptomes cardinals micció freqüent pollaciúria, evacuació vesical difícil o dolorosa disúria i presència de pus a l’orina piúria En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia subjectiva no sol…

La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un dolor físic…

Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…

L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge La concentració…

Definició L’ esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva , un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva Freqüència, edat i sexe…