Resultats de la cerca

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…

Estudià a París amb Boieldieu i Cherubini Fou crític musical des del 1826 de “Le Journal des Débats”, i fundà 1827 “La Revue Musicale” Dirigí 1833-71 el conservatori de Brusselles i en féu un dels més importants d’Europa Hom consulta encara la seva Biographie universelle des musiciens 8 volums, 1833-44 i la seva Histoire générale de la musique 5 volums, 1869-76 Autor d’òperes, simfonies, etc, avui oblidades

Deixeble de Fétis i de Lesueur, obtingué 1834 el gran premi de Roma Des del 1840 fou professor d’harmonia del conservatori de París Escriví cantates, oratoris, misses, etc, i l’òpera Les catalans, estrenada a Rouen el 1840, basada en un text d’Edmond Burat de Gurgy relatiu a un imaginari incident entre la colònia catalana de Marsella i el governador de la ciutat

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos…

El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a…

Els orígens de la música valona es confonen amb els de la música francesa, a la qual han estat atribuïts sovint, pel fet d’haver format part, a la baixa edat mitjana i durant el Renaixement, de la brillant escola francoflamenca, dins la qual es destacaren autors com Guillaume Dufay i Gilles Binchois Amb tot, la denominació dels autors d’aquesta època és confusa, per la manca de límits clars entre el món francès, el való, el borgonyó i fins i tot el flamenc i el neerlandès A l’època renaixentista la figura principal fou Roland de Lassus, nascut a Mons, un dels principals centres de la música…

Estudià al Conservatori de Brusselles amb L Brassin piano, FJ Fétis, M Kufferath contrapunt i FA Gevaert composició En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution…

A cinc anys entrà com a cantor a l’església parisenca de Saint-Germain-l’Auxerrois El 1817 ingressà com a alumne a l’escola fundada per A Choron i dos anys després fou nomenat organista a la catedral de Tours Tornà al cap de poc temps a París per assistir Choron a la Institution Royale de Musique Classique et Religieuse Allà tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb les obres de compositors de totes les èpoques i tots els estils i estudià harmonia amb FJ Fétis Posteriorment fou organista de Saint-Nicolas-des-Champs, de Saint-Thomas d’Aquin i a la capella de la Universitat de…

A dotze anys realitzà un assaig d’octet Nada y Mucho estrenat l’any 1931 a Palma, Mallorca, un nonet obertura i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a 14 anys, estrenà a Bilbao l’òpera Los esclavos felices text de Llucià Comella L’any 1822 anà a París, on aviat meresqué l’admiració de Cherubini i de Fétis, i on l’any 1824 era ja professor auxiliar de contrapunt del conservatori D’estil essencialment clàssic, ha estat comparat amb Mozart per la seva precocitat i inventiva Les seves obertures tenen un cert aire rossinià És autor, a més, entre d’altres obres, de…