Resultats de la cerca

La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…

N'hi ha a totes les mars

Quenopodiàcies 1 Bodris Chenopodium botrys a planta sencera, de fulles pinnatífides i tota ella glandulosa x 0,5 b flor femenina x 10 c fruit en núcula, amb el pericarp mig desprès x 10 2 Salat blanc Atriplex halimus a branca florida, de fulles crasses x 0,5 b flor masculina, amb el penant substituït per dues bràctees oposades x 4 c fruit, embolcallat encara per les bràctees x 4 3 Atriplex patula a branques amb fulles i inflorescències x 0,5 b bràctees fructíferes x 4 4 Mirambell Kochia scoparia a branca, amb fulles lanceolades i hirsutes x 0,5 b flor hermafrodita x8 c fruit, cobert…

Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…

Situació Vista interior de la muralla reforçada amb bestorres a la banda sud-est del recinte casteller ECSA - JA Adell Aspecte general d’aquestes importants ruïnes, enmig d’una densa vegetació, cap al 1980, any en què s’hi efectuaren treballs d’excavació Arxiu A Bastardes El Castelló Superior o Sobirà de Sant Miquel de la Vall és un despoblat de la Barcedana, al Pallars Jussà, situat a redós del Montsec de Rubies, en territori que havia pertangut inicialment a Llimiana, i que més recentment fins al 1950 constituí municipi amb el vilatge actual de Sant Miquel de la Vall, dit en la documentació…

Situació Vista general de l’església des del costat nord-est Aquesta imatge deixa veure la composició dels diferents volums que componen l’edifici A diferència de la majoria d’esglésies, aquí l’accés a l’interior és al costat de tramuntana JM Ubach L’església de Sant Joan de Caselles es troba situada a tocar la carretera N II, sobre un petit turó que domina el riu i el camí, en direcció a França Situació x 1°36′30” — y 42°34′15” XLM Història Tot i que són escassos i tardans els documents medievals que parlen de l’església de Sant Joan de Caselles, el lloc sí que és conegut, puix que a les…

Característiques generals Els cnidaris fòssils poden prendre aspectes molt diversos pel fet que poden correspondre a pòlips individuals o bé a colònies de morfologia variada La fotografia correspon a una colònia típica del grup dels favins, de l’espècie Hydnophyllia scalaria × 3,5, força repartida per tot l’Eocè superior català, i procedent en aquest cas de Castellolí Anoia Hom hi pot reconèixer les sèries de calzes, més o menys meandroides, que convergeixen cap al centre de la colònia, cosa que caracteritza l’espècie Noteu que els septes de dues sèries veïnes s’ajunten a dalt de les carenes…