Resultats de la cerca

Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…

Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…

Els regnes florístics comunament admesos són els següents antàrtic, australopapú o australià, capenc, holàrtic, neotropical i paleotropical Sovint hom limita el concepte de regne a la flora, i aleshores cal parlar de regne florístic

És autor de nombrosos treballs florístics sobre les terres mediterrànies, dels quals cal destacar Notes sur un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence 1882, on recull moltes dades d’interès de la flora de Mallorca i del País Valencià, i el començament de la Flore des Alpes Maritimes 1892, que continuà després John Isaac Briquet

Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva bibliografia…

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…

Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…

Els estudis algològics es poden dividir en tres línies de recerca fonamentals, dedicades respectivament a les algues continentals d’aigua dolça i d’aigua més o menys salada, a les algues bentòniques marines i al fitoplàncton marí Aquestes línies configuren, de fet, tres especialitats que han anat tradicionalment separades a causa de la diferent ecologia i adaptacions dels organismes objecte d’estudi, i de les diferents tècniques emprades També al nostre país, els especialistes i els grups de treball que s’han ocupat de cada línia no han estat, en general, els mateixos, si bé hi ha hagut punts…

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…