Resultats de la cerca

A vegades pot anar proveïda de tija bastó flordelisat La flor de lis fou l’emblema de la casa reial de França des del s XII, fins a tal punt, que hom arribà a designar la monarquia francesa amb el nom d’aquesta figura

Documentat del 1368 al 1400 És l’artífex de la creu processional major de la catedral de Barcelona, datada i documentada el 1383 Es tracta d’una correcta expressió del gòtic, amb delicat perfil flordelisat i plaques quadrifoliades d’esmalts translúcids mostra al dret el crucifix, i al darrere, santa Eulàlia, motiu pel qual es coneix popularment com a Creu de Santa Eulàlia

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor el…

S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…

Anvers de la creu processional de Sant Nicolau de Cervera Avui conservada a la residència Mare Janer d’aquesta població, va ser encomanada el 1435 pels confrares de Sant Nicolau a l’argenter ciutadà de Barcelona Bernat Llopard ©RManent Al llarg dels segles XIV i XV es va viure un moment d’eufòria pel que fa a la creació de confraries i corporacions, les quals constituïren una veritable xarxa d’institucions que intentaven cobrir les necessitats, tant físiques com espirituals, del poble i que, inevitablement, es van convertir en clients importants d’un art religiós partícip del nou gust cortesà…

Els primers anys de la quinzena centúria, l’actual església parroquial de l’Assumpció de Traiguera Baix Maestrat, Castelló va gaudir de transformacions arquitectòniques significatives i, simultàniament, va enriquir el seu tresor litúrgic, en modernitzar-lo mitjançant les pautes del nou corrent internacional que impregnava les arts plàstiques a les ciutats de Barcelona i València Per aquest motiu, els jurats de la vila de Traiguera, en un moment de puixança econòmica i artística, desitjosos de contractar l’argenter més destacable d’aquell territori, es van decidir pel mestre morellà Bernat…

El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…