Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
ensenyament actiu
Educació
Ensenyament fonamentat en la participació activa de l’alumne en el procés d’aprenentatge.
L’ensenyament actiu potencia els aprenentatges elaborats pel mateix alumne, i la seva activitat no s’ha d’entendre forçosament com una activitat física observable, sinó que, des d’una perspectiva constructivista constructivisme, l’activitat de l’alumne ha de manifestar-se essencialment en l’elaboració dels processos intellectuals relacionats amb l’aprenentatge
rellevància
Electrònica i informàtica
Grau d’importància que un motor de cerca atorga a cada resultat a l’hora d’establir-ne l’ordre de presentació.
Els criteris d’ordenació de resultats depenen de l’algorisme característic de cada motor, que pot tenir en compte diferents paràmetres per exemple, el percentatge de paraules que coincideixen amb les introduïdes a la finestra de cerca, el nombre de vegades que aquestes paraules apareixen en una web indexada, etc Aquests criteris no han de coincidir forçosament amb la utilitat que l’usuari troba en la informació subministrada
paer
Història
Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis, designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.
Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors
anisotropia magnètica
Química
Fenomen de la variació de la susceptibilitat magnètica amb la direcció que presenten moltes substàncies cristal·lines.
En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades…
armes de família
Heràldica
Armes corresponents a un llinatge, individu o títol.
Es divideixen en armes legítimes , pures , plenes i veritables quan no porten cap brisura o cap altre signe accessori armes brisades , les adoptades per cabalers o bastards armes d’aliança , les afegides a les pròpies per haver-se emparentat amb d’altres famílies, mitjançant unions o contractes matrimonials armes de successió , les incorporades a les pròpies per raó de clàusula testamentària armes substituïdes , les adoptades per virtut de contractes patrimonials o clàusules testamentàries i que forçosament són estranyes a l’…
Joaquín de Oxinaga
Música
Organista i compositor basc.
De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari- El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el primer organista…
acumulació socialista
Economia
Procés de transformació de l’excedent econòmic planificat en fons d’inversió d’una societat socialista.
És la diferència entre el producte social planejat i el volum de consum elegit Tant el producte social com el consum òptim són el resultat d’una decisió autoritària i prèvia del pla La finalitat de l’acumulació socialista és l’augment de la producció, combinat amb l’augment de les despeses socials Els factors d’increment de l’acumulació socialista són els mateixos que augmenten l’excedent econòmic planificat el progrés tècnic, l’augment de la població activa, l’increment de la rendibilitat de les empreses, etc L’acumulació socialista és realitzada mitjançant les inversions bàsiques decidides…
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples…
música descriptiva
Música
Música que imita o representa determinats processos físics o psíquics, com per exemple el tro, la tempesta, el cant dels ocells, la desesperació, entre molts d’altres.
Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de tenir forçosament…
dilema
Lògica
Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió.
Dins la lògica el dilema és una de les classes del sillogisme disjuntiu i condicional És un argument de gran força, sempre que les dues hipòtesis enunciades siguin realment les úniques possibles
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina