Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
formalitat
Serietat, seny, amb què hom es capté envers els altres.
formalitat
Forma regulada segons la qual hom ha de procedir en l’acompliment de certs actes civils, religiosos, etc.
libel
Història del dret
A l’antic Israel, escriptura per la qual el marit repudiava la muller i el matrimoni restava dissolt.
A Roma, bé que al principi era exigit el libel per a fer el repudi, per la llei Julia de adulteriis fou imposada la formalitat escrita a Grècia, el repudi no exigia cap formalitat
conciliació
Dret processal
Acte jurisdiccional previ i voluntari que tendeix a establir un acord directe entre les parts.
Si l’acord no arriba a produir-se, l’acte es limita a fixar els termes reclamants del procés que seguirà Com a formalitat prèvia és exigible únicament en certs processos a tramitar davant la jurisdicció laboral
document
Dret
Escriptura que expressa declaracions de voluntat positives o negatives, o bé fets i drets.
Els documents poden ésser públics , que són els que han estat autoritzats per un notari o un empleat públic competent, amb les solemnitat requerides per la llei, o privats , quan solament han estat signats pels interessats, sense cap altra formalitat Els públics tenen valor probatorti, àdhuc contra tercers resepcte al fet que motiva l’atorgament, a llur data i a les declaracions que li van consignades
testimoniatge notarial
Dret català
Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.
Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
compte en participació
Economia
Dret mercantil
Contracte de societat, no subjecte a cap formalitat.
Segons el qual un o uns quants comerciants tenen interès per les operacions mercantils que un altre comerciant efectua sota el seu propi nom i crèdit particular, contribuint en una quantitat i participant en els guanys i pèrdues en la proporció convinguda
procediment
Dret processal
Concatenació lògica dels actes efectuats en un procés, ja sia per les parts, ja sia pel tribunal.
En un procés civil, l’actuació de la justícia és motivada per les parts, que, amb llurs peticions i qualificacions, limiten el veredicte final En un procés penal, en canvi, l’actuació és produïda ex officio per iniciativa del tribunal El procediment es pot manifestar oralment o per escrit L’oral, propi de les èpoques antigues, quan l’escriptura oferia certes dificultats o no era patrimoni comú, és també l’adoptat en procediments de poca complicació L’escrit, amb més gran exactitud i formalitat, amb el temps complicà el procediment Actualment hom torna a propugnar la forma oral…
Els Setze Jutges
Música
Grup impulsor de la Nova Cançó.
En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit 1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí Abella ,…
,