Resultats de la cerca
Es mostren 381 resultats
Formentera
Espadats del promontori oriental de la Mola, a l’illa de Formentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Balears, format per les illes de Formentera, de s’Espardell, s’Espalmador i altres illots més petits.
El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca…
Formentera de Segura
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura.
El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un establiment de…
Eivissa i Formentera

Illa
Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,…
Consell Insular de Formentera
Consell insular, creat a partir de la segregació del Consell Insular d’Eivissa i Formentera en dos nous consells, segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007.
Vigent a partir d’aquest mateix any, a diferència dels consells de les altres tres illes, és format pels dotze regidors de l’Ajuntament de Formentera i el president del consell n’és l’alcalde Han estat presidents Jaume Ferrer i Ribas 2007-19, de l’agrupació Gent per Formentera Alejandra Ferrer Kirschbaum 2019-21, de Gent per Formentera Ana Juan 2021-23, del PSIB i Lorenzo Córdoba des del 2023, Sa Unió
Sa Mola de Formentera
Els terrenys que s’enfilen a Sa Mola des del Caló estan coberts per una pineda contínua de pi blanc que contrasta amb l’ús bàsicament agrícola de l’altiplà Jesús R Jurado Sa Mola de Formentera 14, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’illa de Formentera és estructurada per dos grans blocs calcaris, a l’est i al migjorn, lligats per un istme dunar i calcarenític central, que es prolonga cap als estanys del nord i cap a Eivissa El bloc oriental, un altiplà triangular de vores escarpades excepte en el vèrtex de ponent que el lliga a l’itsme, és Sa Mola…
La costa de Formentera
La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila…
Sant Francesc de Formentera
Poble
Poble i cap del municipi de Formentera, al centre del sector occidental de l’illa.
Sorgí al voltant de l’església fortalesa de Sant Francesc, construïda el 1726, a l’indret d’una antiga capella, que esdevingué una de les tres parròquies 1 850 h 1970 en què fou dividida l’illa el 1786
Sant Ferran de Formentera
Poble
Poble del municipi de Formentera, a l’est del nucli principal, Sant Francesc, sorgit al voltant de l’església parroquial, una de les tres erigides el 1786.
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Obra enciclopèdica iniciada el 1993 per la conselleria de cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes És d’estructura alfabètica i fins el 2000 s’havien editat tres toms dels nou que és previst que tingui l’obra completa El primer director fou Joan Marí i Tur i l’actual és Felip Cirer i Costa
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Consell insular de les illes d’Eivissa i Formentera, vigent fins el 2007.
Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina