Resultats de la cerca

El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig Fins al segle…

Es colloca damunt del pentagrama, entre dues notes, i indica una breu respiració o cesura, relacionada amb el sentit de la frase musical S’utilitza en la música vocal i instrumental Si no es vol alterar el tempo de la composició, cal que s’interpreti la coma prenent el temps de la nota anterior, que quedarà més curta En alguns casos es pot trobar la coma amb el signe de calderó al damunt, per a indicar que la respiració s’ha de fer més àmplia

Debutà a Vercelli el 1911 amb La Traviata seleccionat per Toscanini 1915, aviat fou mundialment famós Actuà per l’Amèrica del Sud i del Nord Nova York, 1930-32 i 1940-41 Actuà sovint a Barcelona 1916-30 i a València Fou apreciat per la suavitat de la veu i el seu fraseig

Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos

Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és…

El 1774 es traslladà a París, ciutat on ben aviat assolí fama com a compositor d’estil italià, intèrpret de clavicèmbal i piano i professor d’aquests instruments Seguidor del moviment jacobí durant la Revolució Francesa, el 1789 ocupà càrrecs administratius a Estrasburg, i per disputes i intrigues entre faccions acabà essent guillotinat En el seu catàleg destaca, per extensa, l’obra instrumental -sonates per a clavicèmbal, quartets, concerts i simfonies- Algunes indicacions de fraseig en les sonates suggereixen que foren concebudes per a l’incipient pianoforte També compongué…

Començà tocant a la banda de Lionel Hampton 1945-47 Posteriorment s’incorporà a diverses bandes i, al final dels anys cinquanta, acompanyà Thelonious Monk, amb qui gravà Thelonious in Action , i treballà amb els Jazz Messengers d’Art Blakey Formà un quintet amb dos saxos tenors amb Eddie "Lockjaw" Davis Des del 1963 visqué a França, on tocà amb els millors músics i orquestres realitzà gires anuals pels EUA Fou un dels millors saxofonistes tenors del hardbop , de fraseig ràpid i de so càlid i incisiu Entre els seus discos, cal destacar Blowin’ Sessions 1957, Call it Wachawanna…

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…

Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà una big-band i…