Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
fulbe
Etnografia
Individu d’un poble islàmic africà dispers per l’Àfrica negra des del Sudan fins al Senegal.
En nombre d’uns quatre milions, els fulbes, dividits en un rígid sistema de castes, parlen ful , llengua generalment considerada del grup nigerocongolès Diverses teories intenten d’explicar-ne l’origen judeosiri, indi, iranià, araboberber, etc, bé que la més fonamentada sembla ésser la nubianoetiòpica reforçada pels descobriments arqueològics de HLhote a Tassili, segons la qual els fulbes són camites etiòpics que degueren travessar l’actual desert conduint bestiar boví durant el III millenni aC Probablement al s XI s’establiren al Fouta Toro, des d’on s’estengueren cap a l’E Macina s XIV,…
Adamaua
Regió
Regió fisiogràfica i històrica de l’Àfrica central, dividida entre Nigèria, el Camerun i la República Centreafricana.
Altiplanícia granítica anivellada per les superfí cies d’erosió gondwaniana i africana i coronada per un eix volcànic Pel NW resta tallada per la fossa tectònica del Benue Les precipitacions són ascendents de N a S 1000 a 2000 mm anuals amb una estació seca hivernal decreixent 3 mesos al N Cobreix el país el bosc clar o la sabana amb bosc-galeria i, des dels 2000 m, una vegetació herbàcia muntana amb lobèlia Per damunt dels 1000 m és habitat pels fulbe dedicats a la cria de bestiar boví la tse-tse n'és absent, a l’agricultura i a l’extracció d’estany alluvial L’antic país de…
Sokoto
Geografia històrica
Emirat sudanès creat entre el Níger i el Txad pels fulbes al principi del segle XIX.
Habitat per població haussa, la guerra santa predicada per Usmanu dan Fodio provocà la revolta fulbe contra el sistema feudal imperant, però el nou estat teocràtic fou encara més opressiu que l’anterior L’imperi s’expandí fins al regne de Bornu i el Camerun, sobretot sota Muhammad Bello 1817-55, i es caracteritzà per la intransigència religiosa diverses tribus paganes foren reduïdes a l’esclavitud El 1904 passà a formar part de l’imperi Britànic i posteriorment fou incorporat a Nigèria En la revolta nigeriana del 1966 morí el darrer representant del poder fulbe a la regió, Ahmadu…
Ahmadou Ahidjo
Política
Polític camerunès, fill d’un cap fulbe.
Ocupà diversos càrrecs i l’assemblea territorial del Camerun francès i de la Unió Francesa, fins que el 1958 fou nomenat primer ministre del territori i president del partit profrancès Union Camerounaise El 1960, en proclamar-se la independència, ocupà la presidència del govern i de l’estat l’any següent es formà la República Federal del Camerun unió amb la zona britànica, de la qual fou proclamat president i reelegit des d’aleshores cada cinc anys Cap del partit únic Union Nationale Camerounaise, governà autoritàriament i afavorí les inversions occidentals fins el 1982, que dimití i nomenà…
tenda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental establert a la part alta del riu Senegal i al NE de Guinea.
Conreadors sedentaris de tipus paleonègrid, conserven molts aspectes arcaics en llur cultura alguns, però, han adoptat l’islamisme i la cria de bous Juntament amb els bassaris i els konos, constitueixen una illa lingüística semibantú enmig d’una població de llengua malinke i fulbe
Usmanu dan Fodio
Islamisme
Reformador religiós musulmà, creador de la ciutat i de l’imperi de Sokoto (1804-1904).
Membre d’una tribu tekrur, predicà la guerra santa contra els soldans haussa 1804 i provocà l’aixecament dels fulbe i llur supremacia política a la regió El succeí en el govern de l’estat, teocràtic i feudal, el seu fill Muḥammad Bello 1817-55
llengües nigerocongoleses
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes (aproximadament unes nou-centes) parlades en una àrea que s’estén des del Senegal i Kenya fins a Namíbia i l’extrem S de Sud-àfrica.
La majoria d’elles són parlades per més de tres milions de persones Hom les classifica en sis grups l’atlàntic occidental, que comprèn el wòlof i el fulbe el mande, que comprèn, entre d’altres, el manding, el bambara i el mende el voltaic el kwa el benuecongolès i l’adamaua oriental o adamauaubanguià
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble negroide que habita al curs mitjà del Níger, entre Niafunké i Kandi.
El seu origen prové d’un mestissatge complex, en el qual els elements predominants serien el tuàreg i el fulbe Islamitzats des del segle XI i organitzats en castes, es dediquen principalment a l’agricultura i a l’artesania Dividits actualment entre la República de Mali i Nigèria, al segle XV formaren un potent estat musulmà Songhai, afavorit per llur posició geogràfica en la cruïlla de les rutes comercials centreafricanes
mossi
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental que ocupa la conca de l’alt Volta.
Els mossis formen una societat molt jerarquitzada, amb professionals ben diferenciats forjadors, joiers, ceramistes Les dones s’ocupen de l’agricultura, mentre que, del bestiar, se n'ocupen els fulbes fulbe A partir del s XII, i gràcies a llur organització i a una ben exercitada cavalleria, estengueren llurs dominis vers el nord Formaven petites regnes Teukodogo, Zandoma, etc sota l’autoritat del regne central d’Ouagdougou El rei morho-naba era un emperador auxilitat per 393 nabas Al principi del s XVI l’imperi dels mossis s’esfondrà a causa de les lluites amb els regnes de…
Aḥmadu Seku
Història
Cap musulmà tekrur.
Fill d’al-Hagg ‘Umar, esdevingué soldà de Ségou el 1862 i, a la mort del seu pare ~1864, cap de l’imperi tekrur del Sudan, que aconseguí de restaurar, a desgrat de les revoltes dels seus germans i dels caps fulbe i bambara, que li eren feudataris Entrà en relacions amb els francesos tractats del 1880 i del 1887, però aquests, comandats per Archinard, declararen obertament la guerra i conqueriren, successivament, Ségou Vosebug i Koniak 1890, Nioro 1891, San i Ajenné 1893, a desgrat que contra ells s’havien unit tots els pobles de la regió Aḥmadu, aleshores, es refugià a la cort…