Resultats de la cerca

Es fon a 287°C a 200°C comença a sublimar, i entre 250 i 300°C es transforma parcialment en anhídrid maleic Això permet de diferenciar-lo clarament de l’àcid maleic isòmer cis -, que es transforma en anhídric maleic en condicions molt suaus L’àcid fumàric, atesa la seva estructura simètrica, és més estable que el maleic, i per això és molt menys soluble en aigua que l’isòmer cis - i més dens Hom l’obté per isomerització de l’àcid maleic És emprat en la fabricació de resines alquídiques resina alquídica i de polièster i com a acidulant en productes alimentaris La deshidrogenació…

Segons que hi hagin intervingut un grup carboxílic de l’àcid fumàric o tots dos grups hom obtindrà, respectivament, el mono- o el di- derivat corresponent

Presenten aquesta característica els àcids cítric, fumàric, propiònic, làctic, succínic, adípic, màlic i tartàric

Tant aquest àcid com el seu anhídrid són emprats com a dienòfils en la reacció de Diels-Alder Per calefacció en dissolució aquosa es transforma en l’isòmer trans- anomenat àcid fumàric, termodinàmicament més estable Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid, el qual prové de l’oxidació catalítica del benzè a 400°C en presència de pentòxid de vanadi com a catalitzador

La forma dextrogira L+-àcid aspàrtic és la més comuna i es fon a 270-271°C És especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de bleda-rave Hom l’obté de la hidròlisi de les proteïnes i a partir de l’amoníac i de l’àcid fumàric És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida

 Relació de patotoxines patotoxines produïdes per l’organisme patogen agent causant victorina Helmintosporium victoriae toxina T H maydis soca T toxina HC H carbonum toxina HS H sacchari fitoalternarina Alternaria kikuchiana toxina PC Periconia circinata toxina PM Phyllosticta maydis àcid fumàric Rhizopus spp tentoxina Alternaria tenuis marticina Fusarium spp tabtoxina Pseudomonas tabaci siringomicina P syringae faseotoxina P phaseolicola patotoxines produïdes per la planta o pel patogen allivorina Erwinia amilovora en rosàcies juglona Juglans nigra

Per exemple, l’àcid butendioic presenta la forma cis- àcid maleic quan els dos grups carboxílics són al mateix costat del doble enllaç, i la forma trans- àcid fumàric quan són en costats oposats La configuració cis- trans- és representativa dels composts olefínics i dels sistemes alicíclics i és atribuïda sempre a la restricció total de rotació lliure entorn del doble enllaç, en els primers composts, i a la rigidesa dels enllaços que formen l’anell, en els segons

La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el descarboxila…

Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals resina alquídica i els policarbonats policarbonat Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix < 10 000 preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el politereftalat d’etilè, emprat en la…

A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…