Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
fusible

Fusible fixat en el dispositiu de connexió de la xarxa (a dalt) i parts del cartutx (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu de protecció del circuit o conjunt de circuits d’un aparell, d’una instal·lació, etc, contra les sobrecàrregues o els curtcircuits accidentals.
Conté un fil o element fusible metàllic que és recorregut pel corrent de l’aparell a protegir i que obre el circuit en fondre's per un excés de corrent Hi ha diversos tipus de fusibles els més corrents són de rosca i els de cartutx Per a aplicacions especials hom empra també fusibles retardats i fusibles d’acció ràpida o extraràpida
aliatge fusible
Tecnologia
Aliatge de punt de fusió molt baix, constituït generalment per un eutèctic de 2 a 5 components.
La denominació sol ésser aplicada especialment als aliatges que es fonen per sota de 230°C Llurs principals aplicacions són els fusibles d’extintors automàtics d’incendis, les vàlvules i els tallacircuits fusibles, la fixació d’eines i coixinets, els banys de tremp i revingut, la protecció de models de foneria, els models dentals, la soldadura, el segellament de vidre a metall i certs emmotllaments delicats També són utilitzats com a fluids tèrmics i com a nuclis fusibles en operacions d’enformar encorbament de canonades, etc Llurs característiques…
metall de Darcet
Tecnologia
Aliatge fusible constituït per un 50% de bismut, un 25% de plom i un 25% d’estany.
El punt de fusió és de 96-97°C És utilitzat en la fabricació d’elements fusibles de seguretat, motlles, etc
parallamps
Electrònica i informàtica
Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes com a conseqüència de curts circuits o maniobres.
Ha de limitar l’amplitud i la durada del corrent a fi d’evitar la desconnexió dels disjuntors o la fusió dels fusibles Generalment hom utilitza com a parallamps el descarregador de sobretensió
curtcircuit
Electrònica i informàtica
Fenomen provocat per la connexió voluntària o accidental de dos punts d’un circuit, entre els quals hi ha una diferència de potencial, mitjançant un conductor d’impedància molt petita.
Es caracteritza, doncs, pel pas d’un corrent d’intensitat molt elevada a través del conductor, que produeix una gran quantitat de calor Per a la protecció contra els curtcircuits hom empra diversos dispositius, com fusibles, disjuntors, relés tèrmics, etc
clorur d’amoni
Química
Cristalls sublimats a 340°C que són obtinguts, sobretot, en fabricar carbonat de sodi pel procediment Solvay.
Els seus vapors són gairebé totalment dissociats en NH 3 i HCl El clorur d’amoni, dit també sal amoníaca, és emprat, per exemple, en la tintura i estampat, com a electròlit en la pila Leclanché i en piles seques, com a desoxidant en la soldadura fa passar els òxids a clorurs fusibles i volàtils i com a enduridor en els adhesius a base de resines amíniques Excita les secrecions de les mucoses i la suor i és emprat en medicina com a expectorant i diürètic
nitrur
Química
Cadascuna de les combinacions binàries del nitrogen amb un metall o un no-metall.
Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt variables així,…
pulverimetal·lúrgia

fototeca.cat
©
Tecnologia
Tècnica i procediment de preparació d’aliatges especials, mescles de materials ceràmics i metàllics ( cermet
).
Consisteix a escalfar sinterització, sense arribar a la temperatura de fusió del material menys fusible, mescles de grànuls de pólvores dels materials ceràmics i metàllics, generalment comprimits Per aquest procediment hom obté una massa dura amb un grau de compactació que depèn de la pressió exercida Malgrat que algunes preparacions d’aliatges poden ésser efectuades en fred o a temperatures poc altes o sense aplicació de pressió durant la cocció, generalment el procés és efectuat amb compressió en tota la seva durada, tant en l’escalfament com en el refredament El fenomen esdevingut és…
resines amíniques
Química
Polímers termoenduribles, durs, incolors i transparents, coneguts també amb el nom genèric d’aminoplast, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…
aliatge
Tecnologia
Substància metàl·lica composta de més d’un element.
Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…