Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
garriga
Geobotànica
Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, sovint dominada pel garric.
És pròpia de la regió mediterrània moltes vegades és originada per degradació de l’alzinar o d’una màquia
garrigosa
Garrigar.
Valldellou
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera, estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana; comprèn la vall baixa del barranc del Molí del Pubill, que entra al terme pel congost de Camporrells (entre les serres del Volterol i de la Volteria, aquesta amb 842 m alt), afluent a la Noguera.
Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort…
Castellonroi
Municipi
Municipi de la Llitera, al sud d’un dels darrers plecs dels Pirineus (serra del Solà, roca Foradada, serra de Pinyana).
Presenta alçades de 600 a 700 m, que culminen al Montpedró 734 m alt, situat al SE i coronat per l’església de Sant Salvador de Montpedró És format per la vall baixa del Reguer, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana que travessa i, en part, limita el terme a llevant, la qual s’ha obert pas a través d’aquella alineació muntanyosa per un profund congost aprofitat per a la construcció de la resclosa i central elèctrica de Santa Anna aigua avall hi ha la presa de Pinyana, on s’inicia, a la dreta, el canal de Pinyana o de Lleida la central elèctrica de Pinyana, vora el canal, és a l’…
la Font de la Figuera
Municipi
Municipi de la Costera, al SW de la comarca, al límit històric amb el regne de Castella (port d'Almansa, obert entre el Caporrutxo i l’alt del Cofrenet), format per la part alta de la vall de Montesa, a la capçalera del riu Cànyoles.
El sector occidental, més accidentat, amb elevacions fins a 1 000 m, comprèn la major part de la zona forestal 3 000 ha, sobretot pinedes i del garrigar 1 000 ha L’agricultura, predominantment de secà, és al sector oriental, de planes ondulades vinya 1 500 ha, cereals ordi i blat, oliveres i arbres fruiters El regadiu es limita a 75 ha d’hortalisses, amb caràcter eventual La ramaderia hi té una certa importància bestiar oví, cabrum i porcí Hi ha petites indústries, derivades de l’agricultura farineres, de licors, d’alcohol i de la fusta Hi ha un fort corrent emigratori cap a…
el Pont de Montanyana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la Baixa Ribagorça i el Pallars Jussà.
Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el regadiu n'…
Camporrells
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Ribagorça, a la zona de contacte entre la Depressió Central i els primers plegaments pirinencs: Montferrús (774 m) i el Molar (752 m) al NW, el Volterol (855 m) al SW, i el picot de Minquillí (873 m) al SE.
Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície…
Ruïnes d’un edifici a Queralbs (Roses)
Art romànic
Situació Al nord-oest del terme municipal de Roses, prop del límit amb Palau-saverdera, hi ha la riera de Queralbs, torrent que davalla pel vessant occidental de la muntanya del mateix nom El pendent és esglaonat, en una bona part, per feixes d’oliverars limitades amb paret seca Prop del marge esquerre de la riera, a la part alta del curs, justament on comença a engorjar-se en un pregon solc erosionat a la roca natural de llicorella, hi ha les ruïnes d’un antic edifici Mapa 259M781 Situació 31TEG129837 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Roses a Vilajuïga Cosa d’1 km abans d’…