Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
clorur de benzalconi
Farmàcia
Química
Sal d’amoni quaternari, mescla de clorurs d’alquilbenzildimetilamoni, de fórmula general [C6H5CH2N(CH3)2R]+Cl-, R essent una mescla de grups alquil de fórmules entre C8H17 i C18H37.
Es presenta en forma de grumolls gelatinosos o de pólvores blanques, d’una olor aromàtica i un gust molt amarg, molt solubles en aigua, alcohol i acetona És emprat com a agent tensioactiu catiònic i, a grans dilucions, com a germicida per a desinfectar les mucoses i per a esterilitzar instrumental quirúrgic
dacrimicetals
Botànica
Ordre de basidiomicets de basidiocarps gelatinosos i basidis unicel·lulars claviformes.
Es fan principalment sobre troncs en descomposició Els gèneres més importants són Dacryomyces, Guepinia i Calocera
sípia
© Lluís Prats
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels sèpids.
Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza molt amb el…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
tremel·lals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, integrat per fongs de basidiocarps gelatinosos o cartilaginosos, de formes irregulars.
Tenen basidis amb cloendes obliqües o transversals, i formen freqüentment conidis Es fan generalment sobre fusta en descomposició
paper de filtre macerat
Tecnologia
Química
Paper emprat per a la filtració ràpida de precipitats gelatinosos, els quals obturen els porus dels papers de filtre normals.
Hom el pot preparar a partir del paper quantitatiu, per tractament amb àcid clorhídric concentrat
Els basidiomicets
Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…
auriculariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les auricularials, de carpòfors gelatinosos, replegats, que apareixen sobre fusta morta o arbres debilitats.
bacil·lariofícies
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
auricularials
Micologia
Ordre de basidiomicets, de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, que comprèn fongs primitius, generalment gelatinosos, caracteritzats per llurs heterobasidis septats transversalment i llur vida generalment saprofítica.
Comprèn dues famílies, la de les septobasidiàcies , amb fongs paràsits o simbionts d’insectes, i la de les auriculariàcies