Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Les grans corts europees a l’entorn del 1400
Art gòtic
L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas,…
Pignatelli
Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.
Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli , teatí, mort el…
Carafa
Família noble napolitana derivada de la família Caracciolo, fundada per Giovanni Carafa
.
Es dividí en dues grans línies Carafa della Spina i Carafa della Stadera , aquesta subdividida en nombroses branques gairebé totes extingides, llevat la dels ducs d’Àndria títol creat el 1556, grans d’Espanya, prínceps de Chiusano i ducs de Casteldelmonte Els Carafa della Spina foren marquesos de Castelvetere, grans d’Espanya 1530 i prínceps de Rocella 1622, els quals des del 1749 es cognomenaren Carafa-Cantelmo Stuart
sereníssim | sereníssima
Història
Tractament honorífic d’alguns sobirans europeus de categoria inferior a la reial o de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi.
Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els gransducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya
Caracciolo
Família noble del regne de Nàpols i una de les més importants d’Itàlia, l’estirp documentada de la qual fou Landulfo Caracciolo
(1110).
Dels seus néts, Landulfo Caracciolo , comte de Montemarano, continuà la família, i el seu germà petit, Giovanni Caracciolo , fou estirp de la família Carafa Els Caracciolo es dividiren en dues grans línies, els Caracciolo Rosso i els Caracciolo Pisquizi , de la primera de les quals deriva la branca dels Caracciolo d’Avellino 1589, ducs d’Atripalda 1572, grans d’Espanya, prínceps del Sacre Imperi i grans cancellers hereditaris del regne de Nàpols, i la branca dels Caracciolo di Torchiarolo 1726, tresorers generals hereditaris del regne de…
mariscal
Història
Oficial que tenia a càrrec seu els cavalls reials.
Carlemany féu del mariscal un dels tres grans dignitaris de la seva cort, juntament amb el senescal i el coper El mariscal passà després a ésser oficial del conestable de França en ésser suprimida aquesta dignitat 1627, el càrrec de mariscal de França creat el 1185 esdevingué el de primer oficial del regne suprimit també aquest, el 1793, Napoleó I el restablí el 1804, en crear els mariscals de l’Imperi El càrrec de mariscal fou també un dels principals al Sacre Imperi, on hom l’adscriví hereditàriament als ducs de Saxònia Al regne de Nàpols fou instituït per Carles…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona…
Auersperg
Família feudal de Carniola, originària del castell del mateix nom, que apareix per primera vegada amb Errandus d’Owersperch el 1220.
Els seus membres foren grans xambelans 1407 i mariscals hereditaris de Carniola 1643, barons 1550 i després comtes 1630 del Sacre Imperi El 1641 compraren la senyoria de Gottschee Prínceps del Sacre Imperi pels caps i hereus de la família des del 1653, el 1654 entraren al Collegi dels Prínceps Foren ducs de Münsterberg i de Frankenstein Silèsia el 1654, territori venut el 1791 a Prússia Grans mariscals hereditaris del Tirol el 1780 El 1791 el títol del príncep fou estès a tota la família i reberen el ducat de Gottschee Membres de la cambra austríaca dels…
Maremma
Divisió administrativa
Regió de la Toscana, Itàlia, constituïda per una extensa plana al·luvial costanera, entre els rius Arno i Ombrone.
A l’antiguitat fou seu de nuclis de població etrusca importants Populònia, Vetulònia, Tarquínia, etc, però gradualment declinà i s’anà convertint en una zona infecta de paludisme, inhòspita i malsana Els gransducs de Toscana iniciaren l’obra de bonificació i de recuperació del territori, i actualment, després de la creació de l’Ente per la Colonizzazione della Maremma, el terreny ha estat guanyat per a l’agricultura, i hi ha crescut considerablement la població
Silva
Un dels més importants llinatges gallecs amb dignitat de grans d’Espanya a Castella (Pastrana), Aragó (Híxar) i Portugal (Gouveia).
Remunta la seva filiació fins a Asnar fill del rei Fruela II de Lleó, el qual fou pare de Pelagi el Diaca , dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva , senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major Les dues grans línies del llinatge Cifuentes i Pastrana foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina