Resultats de la cerca

El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…

Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The…

Vida i obra Jesuïta 1746-68, ensenyà humanitats a Cervera i filosofia a la Seu d’Urgell Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca universitària, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial publicat per M Batllori Tot i que publicà només algun opuscle, fou un intellectual ben conegut en els cercles erudits italians Tornat a Vic el 1798, publicà De uita et scriptis Iosephi Finestres Cervera 1802, on, a més, ofereix moltes dades per a la història de la Universitat de Cervera Tenia un coneixement profund dels autors clàssics …

Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets…

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…

Fou demostrat el 1959 gràcies als càlculs d’un ordinador

La seva activitat principal és la publicació de la collecció homònima, en català, seguint el model de les grans colleccions clàssiques europees Guillaume Budé, Teubner, etc, iniciada el 1922 per l’editorial Alpha, sota el patrocini de Francesc Cambó Fou dirigida per Joan Estelrich fins el 1958 i per Carles Riba fins el 1959, i després per un consell directiu integrat, inicialment, per Josep Alsina, Joan Petit succeït per Jaume Berenguer, Miquel Dolç, Josep Vergés i Fàbregas i Joan Baptista Solervicens Gràcies, sobretot, a Riba que, amb Joaquim Balcells per a la part llatina, fou director…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Desenvolupament enciclopèdic Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra dividida en sis colloquis ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intellectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics,…