Resultats de la cerca

Meyer Guggenheim Lengnau, Suïssa 1828 — Florida, EUA 1905, que emigrà als EUA el 1847, hi inicià els negocis —basats en la mineria—, que engrandí el seu fill Daniel Guggenheim Filadèlfia 1856 — Long Island 1930 Dels set germans d’aquest —tots lligats a les finances, la política, la diplomàcia i les fundacions benèfiques, artístiques, escolars o d’investigació—, Solomon RGuggenheim Filadèlfia 1861 — Long Island 1949 fou un dels principals promotors de l’art d’avantguarda i fundà el museu novaiorquès que porta el seu nom en un modèlic edifici fet exprés per Frank Lloyd…

Les colleccions d’art propietat de Solomon RGuggenheim passaren a la fundació i, el 1959, s’installaren al museu Guggenheim de Nova York, obra de Lloyd Wright Peggy Guggenheim installà la seva collecció d’art en un palau de Venècia, el 1951, avui gestionat per la fundació El 1992 s’inaugurà a Nova York el Museu d’Art Contemporani Guggenheim, en un edifici del Soho restaurat per Arata Isozaki El 1997 s’inaugurà un nou museu a Bilbao, en un edifici de Frank Gehry

Inaugurat el 1997, des del punt de vista arquitectònic sobresurt per les asimetries i per les línies i superfícies corbes de l’exterior Resulta també innovadora l’aplicació de tecnologia informàtica, aeronàutica i aeroespacial en l’estructura Dedicat a les arts plàstiques del s XX, les exposicions provenen bàsicament dels fons propis del mateix museu obres de Chillida, Klein, de Kooning, Motherwell, Rauschenberg, Rosenquist, Still, Tàpies, Warhol, etc, els del Museu Solomon RGuggenheim de Nova York i els de la collecció Peggy Guggenheim L’administració del museu és competència de…

Antoni Muntadas-Prim, pioner de l’art conceptual als Països Catalans, rep el premi Guggenheim

Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves…

Estudià a l’Escola Universitària d’Art de Maryland 1972-75 i a l’Escola d’Art de l’Institut de Chicago 1975-76 Viu i treballa a Nova York Començà en aquesta ciutat finançant-se els projectes jugant a la borsa La seva obra sempre s’ha interessat per l’art popular americà i el surrealisme Combina les estratègies del pop-art per a promocionar les seves obres Fa escultures marcades pel món de la publicitat, els objectes kitsch i els quotidians L’any 1991 presentà amb l’actriu porno Cicciolina la sèrie ‘Made in Heaven’ La voluntat d’acostar l’art a les masses li fa explorar l’accessibilitat dels…

Fou influït pel cubisme, del qual passà a l’abstracció ajudat per la seva condició de músic Féu la primera exposició a París el 1921 Moltes de les seves obres són d’inspiració musical Fuga Salomon Guggenheim Museum, Nova York

Influït per Rodin i pels seus germans, es dedicà a l’escultura Creà una obra important per les solucions de les formes en l’espai dins una estètica cubista, que obren camí a la nova escultura Baudelaire 1911, Cap 1912, Els amants 1913, Cavall 1914, coll Peggy Guggenheim, Venècia

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

La seva obra és d’un surrealisme molt personal Les seves teles, la tècnica de les quals deu molt a la pintura del s XV, són immergides en un món eminentment femení d’una fantàstica bellesa La pastora d’esfinxs 1941, coll Guggenheim, Venècia i Festa secreta aquarella, 1965 Dissenyà decoracions i vestuaris per al teatre, com Bérénice , per a la companyia Renaud-Barrault, i per al cinema, com el Satyricon de F Fellini 1969