Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…

Doctor en dret per la Universitat de Viena 1961, el 1963 fou assistent del vicepresident del Parlament Diputat pel partit socialdemòcrata austríac SPÖ des del 1971 i amb Bruno Kreisky  com a canceller, en fou cap del grup parlamentari en 1975-83 i 1987-90 Ministre de cultura i ciència 1983-87, fou vicepresident del Parlament en 1990-2002 i president de la cambra en guanyar les eleccions presidencials de l’abril del 2004 Parallelament ha desenvolupat una carrera docent a la Universitat d’Innsbruck des del 1978 En les eleccions presidencials de l’abril del 2010 fou confirmat en el càrrec amb…

Estudià amb P Hindemith del 1954 al 1957 L’any 1963 se’l nomenà professor adjunt d’improvisació i harmonia a la Pädagogische Hochschule a Berlín i el 1971 n’esdevingué professor titular Fou editor de programes de pedagogia musical a la Radio Free Berlin el 1973 Aquell mateix any, es feu membre de l’Acadèmia Amriswil a Suïssa Realitzà aportacions importants al moviment musical juvenil alemany a partir del 1950 Fou molt conegut pel seu treball en el camp de l’educació musical i, sobretot, a través del seu mètode d’improvisació

Feia servir de vegades el pseudònim de Christian Mondstein Estudià al Conservatori de Nuremberg 1946-49 i tocà el piano com a concertista abans de dedicar-se plenament a la composició, l’any 1950 La seva activitat es centrà bàsicament a compondre peces per a la televisió, com ara per a la sèrie Die Notärztin ’Metgessa d’urgències’, Frank Strecker 1994, i també bandes sonores Die Liebesvollen Baronessen , ‘La baronessa enamorada’, Alexis Neve 1970 Ich, das Abenteuer, heute eine frau zu sein , ‘Jo, l’aventura de ser dona avui en dia’, Roswitha vom Bruck 1972 i música lleugera per a orquestra

Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart, Boris Godunov M…

Estudià música a Viena i hi debutà el 1964 Un any després fou contractat per l’Òpera de la capital austríaca, on el 1976 participà en l’estrena de Kabale und Lieber , de W Egk Entre el 1970 i el 1980 actuà ininterrompudament al Festival de Bayreuth, on s’especialitzà en els papers de Mime i Loge, els mateixos amb què es presentà al Metropolitan de Nova York el 1981 Especialitzat en papers còmics per a tenor d’òpera alemanya, ha compaginat el repertori tradicional WA Mozart, R Wagner, R Strauss i el d’autors de la segona meitat del segle XX Estrenà òperes de L Berio, com Un re in ascolto , que…

Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans orquestres de tot el…

Fou alumne de Helmut Kahlöfer i estudià a l’Acadèmia de Detmold Finalitzà els estudis el 1958 i fou nomenat organista titular de la Christuskirche de Wolfsburg Posteriorment es perfeccionà a París amb Gaston Litaize Tornà a Alemanya el 1961, i durant alguns anys fou titular de la Christuskirche de Düsseldorf El 1971 passà a ocupar el mateix càrrec a l’església Zum Heilbronnen de Berlín Publicà una edició crítica de l’obra per a orgue de JS Bach, editada per Breitkopf & Härtel entre el 1969 i el 1979 Feu nombrosos concerts per Europa i enregistrà l’obra completa per a orgue de Max Reger

S'especialitzà en l’ús dels tancs com a arma autònoma de la infanteria Durant la Segona Guerra Mundial manà les forces cuirassades del Tercer Reich a Polònia, Bèlgica, França i l’URSS però, derrotat davant Moscou 1941, fou destituït Escriví Erinnerungen eines Soldates ‘Memòries d’un soldat’, 1951

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980