Resultats de la cerca

És anomenat hepatomegàlia un signe caracteritzat per un augment de volum del fetge Les causes més freqüents d’hepatomegàlia són hepatitis, cirrosi en les primeres fases de desenvolupament, insuficiència cardíaca dreta, pericarditis constrictiva i tumors del fetge L’hepatomegàlia se sol advertir a través de la palpació de la vora inferior del fetge, que en condicions normals sobrepassa fins a uns 2 cm la darrera costella anterior dreta, mentre que quan es troba engrossit es pot estendre uns quants centímetres més Igualment, en nombrosos casos d’hepatomegàlia es produeix hepatàlgia…

Afecta fonamentalment el fetge i el ronyó, i es manifesta clínicament amb hepatomegàlia, disfuncions en el metabolisme dels greixos i dels nucleòtids i manca de desenvolupament físic És també anomenada glicogenosi de tipus I

De causa desconeguda, afecta especialment les persones més grans de 50 anys i té un curs crònic Hi destaca l’esplenomegàlia, l’hepatomegàlia i l’anèmia, amb signes de diseritropoesi a l’hemograma i presència d’eritriblasts i de mieloblasts síndrome leucoeritroblàstica És anomenada també metaplàsia mieloide

Els trastorns de l’aparell digestiu poden ocasionar manifestacions molt diverses Els símptomes o manifestacions subjectives més freqüents són disfàgia, pirosi, regurgitacions, eructes, dispèpsia, nàusees i vòmits, dolor abdominal, meteorisme o flatulència, espoderaments i tenesme, i coïssor anal Els signes o manifestacions objectives més freqüents són halitosi, boqueres, hematèmesi, restrenyiment, diarrea, melena, icterícia, esteatorrea, ascites, hepatomegàlia i esplenomegàlia

Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent absència de pruïja, orina pigmentada…

Les principals són la mucopolisacaridosi tipus I o síndrome de Hurler , on la manca de l’enzim alfaiduronidasa determina nanisme, retard mental, deformitats esquelètiques, cardiopatia i hepatomegàlia la mucopolisacaridosi tipus II o malaltia de Hunter , amb manca de l’enzim iduronosulfatosulfatasa, semblant a la del tipus I però més benigna i d’afectació només masculina la mucopolisacaridosi tipus III o malaltia de Sanfilippo , en què la falta d’una sulfamitasa o una glucosaminidasa produeix retard mental profund i trastorns esquelètics més lleus i la mucopolisacaridosi tipus IV…

És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El  dengue greu anteriorment  anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de símptomes…

Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és…