Resultats de la cerca

Bé que no disposà de formació científica, fou un bon observador i coneixedor de les plantes del camp Collaborà amb Odón de Buen, i amb Pius Font i Quer com a recollector del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els herbaris del qual enriquí considerablement entre el 1917 i el 1934

Especialista en el gènere hieraci , és autor de nombrosos treballs que sovint contenen referències a localitats catalanes i també, molt especialment, de Hieraciotheca Gallica et Hispanica 1899-1911, recopilació d' exsiccates amb força espècimens catalans, un dels deu únics exemplars de les quals es conserva als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona

Estudiós de la flora mediterrània, en particular de la de Còrsega i del gènere Festuca , del qual fou un dels especialistes més reconeguts, a partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona També féu aportacions a la flora pirinenca

Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la…

L’any 2022 era format per més de 400000 espècimens, amb una important representació de tots els grans grups de vegetals algues, briòfits, cormòfits, fongs i líquens També allotja colleccions històriques rellevants, principalment del segle XIX, i algunes colleccions especialitzades, com, per exemple, una collecció de fruits i llavors, una collecció etnobotànica i un herbari docent És un herbari en constant creixement gràcies a l’activitat de recerca en biodiversitat vegetal dels investigadors de la mateixa universitat, i també per donacions i intercanvis amb altres herbaris del…

L’any 2008 tingué lloc una nova reestructuració organitzativa impulsada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la integració del Jardí Botànic de Montjuïc i l’establiment d’una relació estable de treball amb l' Institut Botànic , en l’àrea de programes públics i administració Al març de l’any 2011, amb el nom de Museu Blau fou inaugurada una quarta seu a la zona del Fòrum de les cultures de Barcelona  destinada a installacions destinades principalment a programes públics i als espais audiovisuals i les tècniques museístiques més modernes exposicions, tallers, conferències…

Depèn de la fundació cultural i privada constituïda el 1951 per l’home de negocis i botànic alemany Carl Faust Hadamar, Hessen 1874 — Blanes 1952, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la construcció del jardí en uns terrenys al vessant oriental de la muntanya de Blanes ran de costa que havia adquirit el 1918 En 1930-33 el jardí fou enriquit pel jardiner suís Xenon Schreiber El projecte arquitectònic fou encarregat a Josep Goday i Casals En la seva creació intervingué també Pius Font i Quer , amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguit l’…

Per a consolidar el projecte del nou Institut i Jardí Botànic, iniciat per l’Ajuntament de Barcelona el 1989, es van necessitar catorze anys S’hi van destinar 15 ha a Montjuïc i, mitjançant un concurs públic, es va contractar l’equip d’arquitectes, dirigit per Carlos Ferrater El nou jardí va permetre definir una proposta arquitectònica que posteriorment ha inspirat nombroses intervencions paisatgístiques arreu del món i que ha rebut el reconeixement de nombrosos premis Roger Rovira Els darrers decennis l’activitat científica i cultural ha progressat en consonància amb les noves demandes…

Dins de l’escàs desenvolupament general dels estudis de criptogàmia als Països Catalans, la briologia és potser l’especialitat que ha rebut més atenció i que ha conduït a aplegar un conjunt de coneixements més complet La briologia a Catalunya Les obres d’Antonio Casares, aparegudes en el primer quart del segle XX, constitueixen l’obligada referència bibliogràfica de la briologia als Països Catalans La "Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica" 1915 és el primer intent d’una catalogació general Jordi Vidal / Universitat Autònoma de Barcelona Les arrels…