Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
heterocerca
Ictiologia
Dit de l’aleta caudal integrada per dos lòbuls desiguals, un de dorsal o superior, sostingut per la columna vertebral, i un de ventral, molt més petit, sostingut per radis cornis.
lepidosteïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, amb caràcters arcaics, que es caracteritzen pel fet de tenir el musell molt allargat i l’esquelet ben ossificat.
Tenen la cua heterocerca i presenten la vàlvula espiral rudimentària
osteolepiformes
Paleontologia
Ordre de peixos de la subclasse dels crossopterigis que són fòssils del Devonià i presenten el cos massís i fusiforme, recobert d’escates cicloides.
Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants
polipteriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels actinopterigis, que en comprèn els dos únics gèneres actuals.
Es tracta d’animals de repartició africana, d’aigua dolça, que presenten aletes pectorals lobulades i aleta caudal heterocerca i en els quals l’aleta dorsal és substituïda per una sèrie d’elements aïllats, sostingut cadascun per una espina anterior
osteostracis
Paleontologia
Ordre de vertebrats pisciformes fòssils de la classe dels ciclòstoms que presentaven el cos d’uns 6 cm de longitud, amb el cap i una part del tronc recoberts per un escut cefàlic semblant a una closca rígida amb escates poligonals.
Tenien una aleta dorsal o dues i mancaven d’aletes pelvianes i d’aleta anal les aletes pectorals consistien només en un lòbul escatós, i l’aleta caudal era heterocerca Presenten parentiu amb els lampreoides i habitaren des del Silurià superior fins al Devonià, a Europa, Àsia i Amèrica del Nord
Els osteïctis condrostis: esturions
De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els…
condrictis
Condrictis (tauró)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.
Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’…
aleta
Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…
Les característiques morfològiques dels peixos
El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…