Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
heterocíclic | heterocíclica
Química
Dit del compost cíclic que conté, en un o més dels seus anells, un heteroàtom.
Són composts heterocíclics la majoria dels alcaloides, dels pigments i colorants naturals, dels àcids nucleics i alguns antibiòtics Les primeres bases de la teoria de l’estructura dels composts heterocíclics foren fixades el 1869 per W Körner, que establí l’analogia existent entre el benzè i la piridina, i proposà per a aquesta darrera una fórmula cíclica semblant a la que AKekulé atribuí el 1865 al benzè
9-aminoacridina
Química
Amina heterocíclica emprada com a antisèptic.
Cristalls grocs que es fonen a 241°C, solubles en alcohol i d’altres solvents orgànics El seu clorhidrat és, en solució aquosa, una de les substàncies de més elevada fluorescència
quinaldina
Química
Base heterocíclica nitrogenada, de caràcter aromàtic, derivada de la quinolina
.
És un líquid incolor, d’olor característica, que s’enfosqueix en l’aire És soluble en alcohol i en èter i poc soluble en l’aigua, i bull a 248°C S'obté per destillació del quitrà de carbó o per calefacció en medi àcid d’anilina amb paraldehid És emprada en la manufactura de colorants, productes farmacèutics i com a intermediari de síntesi en general
piridoxamina
Bioquímica
Amina aromàtica heterocíclica, l’estructura de la qual és íntimament relacionada amb la de la piridoxina
.
És un constituent del complex vitamínic B 6 Forma un dihidroclorur, soluble en l’aigua i l’alcohol, que es fon a 227°C amb descomposició, presenta activitat vitamínica i és emprat en medicina com a complement de la nutrició
aldosa
Bioquímica
Monosacàrid amb funció reductora pseudoaldehídica, és a dir, que existeix en una forma heterocíclica (pirànica o —en les formes inestables— furànica), amb un carboni primari semiacetàlic, en equilibri amb una forma aldehídica acíclica.
Les aldoses, contràriament al que succeeix amb les cetoses, són oxidades pel iode donant àcids aldònics, i per l’àcid nítric donant àcids glicàrics L’aldosa de tres carbonis és el gliceraldehid
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un nombre tan…
anhídrid d’àcid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que contenen el grup —CO—O—CO— i deriven formalment dels àcids dicarboxílics o de dues molècules d’àcid monocarboxílic per eliminació d’una molècula d’aigua (amb formació, en el primer cas, d’una estructura heterocíclica).
Quan les dues molècules d’àcid monocarboxílic són diferents, hom obté anhídrids mixts Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d’una sal de l’àcid amb el corresponent clorur Per hidròlisi regeneren l’àcid o els àcids primitius Són anomenats com l’àcid del qual provenen canviant el mot àcid per anhídrid Exemples anhídrid acètic CH₃CO₂O, anhídrid benzoico-propiònic C₆H₅CO—O—COCH₂CH₃ Són emprats com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament Presenten absorció típica en l’infraroig i donen dues bandes a la regió…
quinolina

fototeca.cat
©
Química
Base heterocíclica nitrogenada, que és un líquid incolor, que s’enfosqueix lentament per acció de l’aire i la llum, d’olor característica, poc soluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics habituals, que es congela a -15°C, bull a 238°C i té una densitat de 1,093.
Presenta caràcter aromàtic i és una base relativament feble K b = 3,2×10 -10 , que experimenta moltes de les reaccions de les amines terciàries i de les piridines, i també les corresponents als hidrocarburs aromàtics en l’anell no nitrogenat Fou descoberta l’any 1834 en el quitrà de carbó Actualment hom l’obté en petita proporció d’aquesta font i, més correntment, per síntesi de Skraup, a partir de l’anilina Tant la quinolina com els seus derivats gaudeixen d’una gran importància industrial i són la primera matèria per a la preparació dels colorants de cianina La quinolina és també emprada…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…