Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
hidròfil | hidròfila
Ecologia
Dit dels organismes biològics que es fan dins l’aigua o a la vora.
gasa
Indústria tèxtil
Tela molt clara i subtil, de lligat tafetà, caracteritzada per la separació, relativament gran, amb què hi són col·locats els fils d’ordit i els de trama.
Una de les seves aplicacions és la gasa hidròfila , de cotó, desproveïda d’aprest i esterilitzada, emprada en cirurgia Els fils d’aquests teixits tan desnombrats tenen tendència a lliscar els uns sobre els altres, i es destria el teixit Per evitar-ho hom pot donar-li un fort aprest, com en la mosquitera, o bé cal emprar el lligat de gasa de volta
La marjal de Pego-Oliva
La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, Foradada…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
La inhòspita fredor d’uns sòls elementals
Els components i els procesos edàfics Durant l’hivern, les baixes temperatures provoquen la congelació dels sòls de la taigà, de vegades fins a grans profunditats, i el desglaç no es produeix fins al final de primavera o el començament d’estiu En general, però, tret d’algunes regions continentals extremes, el permafrost és rar a la taigà, bé que la congelació estacional confereix al sòl morfologies específiques Per altra banda, el clima fred no aporta calor suficient per a l’activitat dels microorganismes i per això el procés de descomposició de les fulles caigudes és lent, de l’…
Els alguers que no ho són i les algues que no ho semblen
Les praderies submarines Les algues van evolucionar a la mar i es van diversificar en un nombre de grups relativament ampli, d’un dels quals, el dels cloròfits o algues verdes, van sorgir organismes successivament més ben adaptats al medi terrestre fins a originar les plantes pròpiament dites, els espermatòfits, que han arribat a dominar completament el paisatge de les terres emergides Les fanerògames marines Principals fanerògames marines Totes, excepte Phyllospadix que creix sobre substrat rocós, formen praderies submarines als fons arenosos dels oceans i les mars de diferents àrees del món…
Del medi interestel·lar a l’origen de la vida
Consideracions generals Grand Prismatic Spring Surgència termal situada al parc nacional de Yellowstone EUA La coloració dels marges és deguda a la presència d’organismes procariotes pigmentats i de tapissos microbians formats per organismes extremòfils, la morfologia i la fisiologia dels quals els permeten acomplir totes les funcions vitals en condicions extremes de temperatura, que pot superar els 70 °C Mila Zinkova Només es coneix un sol lloc en tot l’Univers on s’ha desenvolupat la vida, el planeta Terra, la qual cosa no implica que no s’hagi pogut desenvolupar en alguns o en molts altres…
La cèl·lula
La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…