Resultats de la cerca

Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…

Fill d’hisendats, el 1761 ingressà al seminari jesuïta de San Bernardo del Cusco, on s’ordenà Arran del decret d’expulsió de Carles III dels jesuïtes del Perú setembre de 1767, es traslladà a Itàlia i, en assabentar-se de la rebellió de Tupac Amaru  1780 es convertí en un decidit partidari de la independència de les colònies americanes Cercà suport per a aquesta causa a la Gran Bretanya i a França, on, vers el 1791 redactà la Carta a los Españoles Americanos , publicada en francès el 1799 i en castellà el 1808, primer document obertament independentista de les colònies americanes…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el…

Fou elegida entre els gremis, els fabricants, els comerciants, els hisendats i els milicians, i era dominada per membres del liberalisme exaltat, com Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler La Junta demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i, contrària a la divisió provincial, volgué la restauració de l’antiga corona d’Aragó no aconseguí, tanmateix, el suport de les juntes existents a València i a Saragossa, ni tampoc de les de Girona, Lleida i Tarragona Malgrat la dissolució dictada pel govern 2 de setembre, es transformà en Junta Provisional…

Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions Publicà un llibre de poemes The Marble Faun ‘El faune de marbre’, 1924 Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió la novella Soldier's Pay ‘La paga del soldat’, 1926 el donà a conèixer Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novelles, marc d’una gran part…

Vida i obra Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, continuà a Roma, el 1832, els estudis de dibuix i pintura iniciats a Barcelona Allí adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats Influí en la reorientació del romanticisme del seu germà Manuel ↑ Milà i Fontanals i de Pau ↑ Piferrer , sobretot una vegada establert definitivament a Barcelona, el 1841, i impulsà al llarg dels anys la preservació del patrimoni arquitectònic i artístic, un quant temps com a diputat provincial 1875-77 i com…

De família d’hisendats, estudià medicina a Manila i posteriorment a Madrid, on el 1885 es doctorà i es llicencià també en filosofia i lletres El 1882, abans d’obtenir el títol, residí a Barcelona, on entrà en contacte amb Francesc Pi i Margall , el federalisme del qual influí decisivament en les seves idees polítiques Contrari a la dominació colonial espanyola, no advocà mai tanmateix per la independència de les Filipines, sinó que reivindicà un règim d’autogovern com a província autònoma i representació al parlament espanyol, la igualtat entre filipins i espanyols, la…

L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països…

Coberta de la “Revista del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro”, Barcelona, 1884 AC / GS L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI va néixer el 22 de maig de 1851 al saló d’agricultura del palau de la Diputació Provincial de Barcelona sota la presidència de Josep Bertran i Ros Allí es reuniren 107 hisendats catalans, residents a Barcelona, amb l’objectiu de crear una associació de propietaris rurals Eren uns anys de gran dinamisme de la burgesia catalana amb vista a la modernització de l’economia del país en la línia d’un creixement harmònic i interdependent de la indústria, l’…

La constitució Es constituí a Girona el 9 de desembre de 1881 Era un banc generalista es proposa “ la realización de toda clase de operaciones financieras, agrícolas, industriales y empresas de obras públicas apoyando con sus recursos a toda empresa que tienda al desarrollo de la riqueza pública y a la prosperidad del País ” dels estatuts Quan l’objectiu és tan general és natural preguntar-se si és que tenia molts projectes o no en tenia cap, perquè totes dues situacions són possibles en el marc de la Febre d’Or El capital serà de 5 milions de pessetes, però els fundadors només subscriviren…