Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Mont-ral
Jaciment paleontològic
Jaciment del Triàsic mitjà (Muschelkalk) situat al voltant de la població del mateix nom de la comarca de l’Alt Camp.
Juntament amb el jaciment d’Alcover Alt Camp correspon a unes sorres molt fines que es dipositaren en un ambient de tipus lagoon , és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins notosaures, peixos del grup del celacant Alcoveria i de l’esturió, artròpodes…
ambulacre
Anatomia animal
Tentacle propi dels equinoderms, amb funció sensorial i respiratòria principalment.
Presenta a vegades una ventosa terminal, adhesiva i protràctil, que serveix per a la captura de l’aliment i per a la locomoció A la base dels ambulacres hi ha unes ampulles, que, en contreure's, els fan sortir enfora per uns porus ambulacrals, situats a les plaques ambulacrals En les estrelles de mar i en les ofiüres, els ambulacres són disposats en cinc sèries paralleles que s’estenen per la cara inferior dels braços en les garotes i en les holotúries, les cinc sèries s’estenen, longitudinalment o radial, des de la boca fins a l’anus Els ambulacres formen part de l’aparell ambulacral, i són…
autotomia
Zoologia
Fenomen d’autoamputació d’una part del cos, un apèndix generalment, presentat per alguns animals.
Sovint és un mecanisme de defensa quan una part del cos és excitada en ésser agafada per un predador, per exemple, es desencadena una resposta reflexa que provoca una contracció muscular forta, la qual comporta la despresa de la part excitada a partir d’una regió anatòmica d’especial constitució que fa possible aquest capteniment esquelet notablement feble, vasos sanguinis proveïts d’esfínters per tal d’evitar hemorràgies, etc La part del cos que es desprèn per autotomia sovint és regenerada en algunes espècies, l’autotomia d’un òrgan només es pot produir una vegada, ja que la regeneració…
espícula
Zoologia
Cadascuna de les peces esquelètiques del dermatoesquelet d’alguns equinoderms, especialment de les holotúries.
Els ofidiformes
Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…
Els notacantiformes: notacants
Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat discutida S’hi agrupen tres…
pixota

Pixota
Etrusko25 (CC BY-SA 4.0)
Ictiologia
Peix anguiforme de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràpids, de 20 cm, que no té aletes ventrals ni caudal i viu paràsit a l’interior de les holotúries a les costes atlàntiques, des de les illes Canàries a les Britàniques, i a la Mediterrània.
Els alguers que no ho són i les algues que no ho semblen
Les praderies submarines Les algues van evolucionar a la mar i es van diversificar en un nombre de grups relativament ampli, d’un dels quals, el dels cloròfits o algues verdes, van sorgir organismes successivament més ben adaptats al medi terrestre fins a originar les plantes pròpiament dites, els espermatòfits, que han arribat a dominar completament el paisatge de les terres emergides Les fanerògames marines Principals fanerògames marines Totes, excepte Phyllospadix que creix sobre substrat rocós, formen praderies submarines als fons arenosos dels oceans i les mars de diferents àrees del món…
Els equinoderms
Característiques generals Les parts comestibles de la garota són les cinc gònades, de tons ataronjats, que es disposen en els interradis del cos, ben visibles en aquest exemplar seccionat transversalment El de la fotografia correspon a la garota de roca Paracentrotus lividus bé que també se’n consumeixen d’altres espècies Firo-Foto Els equinoderms són animals exclusivament marins que formen una part important de la fauna bentònica de qualsevol tipus de fons i de qualsevol fondària Mostren una marcada incapacitat de regulació osmòtica i, per tant, llur concentració salina interna depèn…
Els ecosistemes bentònics
Consideracions generals Esquema bàsic dels principals compartiments i fluxos de matèria i energia al sistema bentònic marí Observeu que l’entrada d’energia es produeix per dues vies la dels fotosintetitzadors i la dels suspensívors Jordi Corbera, original dels autors Els organismes que viuen en la interfase entre l’aigua i el fons formen el bentos El substrat que constitueix aquest fons pot ser de diverses menes roca, pedres, sorra, fang, restes d’organismes, etc I en tots els casos i a totes les fondàries, fins i tot a les parts emergides immediates a l’aigua i afectades pels seus ruixims,…