Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
homeoterm | homeoterma
Biologia
Dit de l’animal la temperatura interna del qual es manté constant i independent a despit de les variacions de la temperatura de l’ambient.
Són homeoterms els ocells i els mamífers
termoregulació
Zoologia
Capacitat d’un ésser viu de mantenir la temperatura interna dins uns límits de màxima i de mínima entre els quals tenen lloc els processos vitals.
No tots els animals es comporten igualment davant variacions de temperatura Mentre que els ocells i els mamífers mantenen constant la temperatura interna són homeoterms, els altres animals tenen la temperatura interna igual a l’ambiental són peciloterms Els animals homeoterms tenen desenvolupats una sèrie de mecanismes per a mantenir constant la temperatura davant el fred i la calor En disminuir la temperatura, augmenten la vasoconstricció de la pell, amb la qual cosa es redueix el refredament corporal, disminueix la quantitat d’aigua a la sang, cosa que provoca una…
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…
letargia
Zoologia
Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.
Rep el nom d' hibernació o d' estivació , segons que coincideixi amb els mesos freds o amb els càlids En els animals peciloterms la letargia és un fenomen provocat per l’assoliment de temperatures extremes, que podrien ocasionar la paralització total de les activitats vitals de l’animal i, en conseqüència, la mort Això obliga els animals a cercar un refugi en el qual puguin preservar-se de les condicions extremes del medi i submergir-se en un estat de sopor La letargia es caracteritza per la reducció al mínim del metabolisme, de la temperatura corporal, del ritme respiratori i cardíac, de la…
heteròpters
Anatomia animal
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzats per la inserció del llavi inferior a la part anterior del crani.
Les ales posteriors són membranoses, mentre que la part basal de les ales anteriors és endurida i forma els anomenats hemèlitres L’ordre comprèn unes 25 000 espècies, de distribució tropical i temperada L’hàbitat és molt variat, puix que hi ha espècies aquàtiques, unes altres que parasiten vegetals, i encara algunes que són paràsites dels animals homeoterms Famílies i representants més importants de l'ordre dels heteròpters antocòrids Anthocoris sp belostòmids Belostoma sp cimícids Cimex sp xinxa corèids Gonocerus acuteangulatus Phyllomorpha sp coríxids Corixa sp gèrrids Gerris…
endotèrmia
Biologia
Capacitat de regular la temperatura pròpia, com en els animals homeoterms o de sang calenta.
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…