Resultats de la cerca

El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com…

Inclou solament l’ordre dels ictiosaures

En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids

El Lies se subdivideix en Hettangià, Sinemurià, Pliensbaquià i Toarcià La transgressió marina s’aferma a Europa amb el Hettangià, a partir del qual comencen a dipositar-se argiles i margues, de vegades esquistoses, riques en ammonits piritosos i lamellibranquis, especialment del gènere Posidonia En el jaciment alemany de Holzmaden, del Toarcià, són molt abundants els ictiosaures i peixos, i apareixen per primera vegada els plesiosaures Quant a la fauna terrestre, en el Lies apareixen els pterosaures i els primers mamífers i es desenvolupen enormement els restants grups de rèptils

La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…

Fou introduït per JPhillips És dividit en tres períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci Hom el considera sinònim de Secundari o era secundària En el Triàsic inferior es produí una impotant radiació del grup dels rèptils els teràpsids i els arcosaures Els teràpsids, que ja presentaven alguns aspectes mamiferoides, donaren pas als mamífers a la fi del Triàsic Els arcosaures es diversificaren fins a donar tres branques molt especialitzades la dels cocodrils, que sobreviuen actualment, la dels pterosaures o rèptils voladors, i la dels dinosaures, dels quals sorgiren les aus actuals La diversificació…

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…

El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…