Resultats de la cerca

S’oposa a l’ excardinació

S'oposa a la incardinació

L’adscripció a una diòcesi o institut religiós és una condició essencial per a ésser ordenat de sacerdot, i és anomenada incardinació

Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat…

Rebé la primera educació religiosa als collegis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús 1907 Ordenat de sacerdot 1920, inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola en aquests es…

Desenvolupament enciclopèdic Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra dividida en sis colloquis ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intellectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes…

Cartell electoral del Pacte Democràtic per Catalunya en referència als immigrants, 1977 ANC-Fons R Ramírez Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya sense interrupció des del 1980, ja havia manifestat els anys seixanta una clara preocupació envers la immigració, amb la qual cosa connectava amb la tradició del pensament demogràfic català, especialment representada per les formulacions de Josep A Vandellòs i Solà, que en les seves obres La immigració a Catalunya 1935 i Catalunya, poble decadent 1935 considerava la immigració, juntament amb el descens de la fecunditat, en el marc d’…

Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…

Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…

El triomf de la fàbrica “de riu” Si vol subsistir, el sector cotoner català ha d’inventar-se una alternativa energètica, comprovada la poca importància dels recursos carboners Des del 1860, la força hidràulica, ara més aprofitable per l’adopció de la turbina, recupera el prestigi que la irrupció del vapor li havia fet perdre els trenta anys precedents A dalt, el Llobregat a l'Ametlla de Merola represa a la fàbrica A baix, resclosa en el riu Ter, prop de Ripoll, construïda per la fàbrica cotonera Badia 1904 A França, la indústria cotonera d’Alsacià filats i teixits, un territori mal dotat de…