Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
gènere
Lògica
Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie
.
La classe animals , per exemple, és gènere en relació amb la classe homes , que n'és espècie però alhora és espècie en relació amb la classe éssers vivents , que n'és el gènere Hom parla de gènere suprem o generalíssim quan comprèn totes les espècies substància, ésser, etc o quan equival a una noció primordial, indefinible per una altra de més genèrica
Juan Carlos Onetti
Literatura
Novel·lista i contista uruguaià.
Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al viento 1979,…
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana de Tarragona
Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles…
Els alguers que no ho són i les algues que no ho semblen
Les praderies submarines Les algues van evolucionar a la mar i es van diversificar en un nombre de grups relativament ampli, d’un dels quals, el dels cloròfits o algues verdes, van sorgir organismes successivament més ben adaptats al medi terrestre fins a originar les plantes pròpiament dites, els espermatòfits, que han arribat a dominar completament el paisatge de les terres emergides Les fanerògames marines Principals fanerògames marines Totes, excepte Phyllospadix que creix sobre substrat rocós, formen praderies submarines als fons arenosos dels oceans i les mars de diferents àrees del món…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…
Religions i religiositat
La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…