Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
prednisona

Prednisona
©
Farmàcia
Química
Esteroide sintètic del grup dels corticoesteroides.
És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, que es fon a 225°C amb descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més en alcohol i cloroform És emprat en medicina com a antiinflamatori i presenta molt disminuïts els efectes secundaris de la cortisona
àcid úric
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la purina en l’home i en altres vertebrats.
És un sòlid cristallí, incolor i inodor, insoluble en aigua, alcohol i èter i soluble en els àlcalis i el glicerol, que es descompon abans de fondre's Hom l’obté del guano, del qual constitueix fins el 25% Es comporta com un àcid dibàsic feble, i és emprat en síntesi orgànica
reserpina
Farmàcia
Química
Alcaloide, el més important de la Rauwolfia serpentina
.
És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, òpticament actiu α 2 ⁰ η = -117,7, soluble en alcohol calent i benzè i poc soluble en l’aigua, que es fon a 265°C Actua com a sedant i hipertensora i és emprada en psicoteràpia per al tractament de la psiconeurosi Hom l’obté comercialment de les seves fonts naturals
prednisolona

Prednisolona
©
Farmàcia
Química
Esteroide sintètic del grup dels corticoesteroides.
És un sòlid cristallí blanc, inodor, que es fon a l’entorn de 240°C, amb lleugera descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més soluble en alcohol, cloroform i acetona És emprat en medicina, en forma lliure o de diversos èsters de l’hidroxil en C-21, com a antiinflamatori, i presenta alhora disminuïts els efectes secundaris de la cortisona
bicarbonat
Química
Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenocarbonat
o carbonat àcid HCO 3 -
.
En particular es designa bicarbonat la sal sòdica NaHCO 3 És un sòlid cristallí o pulverulent blanc, inodor i de sabor lleugerament alcalí moderadament soluble en aigua i insoluble en alcohol S'utilitza en el tractament de l’aciditat gàstrica i la gastritis i per a lluitar contra l’acidosi També s’utilitza en la fabricació de composts de sodi, sals i begudes efervescents, com a extintor d’incendis, com a auxiliar en les indústries del cuir i el tèxtil, etc
digestió
Química
Contacte prolongat de dues substàncies per a produir una transformació química.
La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més ric en…
gas sarín
Agent nerviós.
És un agent nerviós tòxic d’efecte ràpid Inodor i incolor, actua reduint els nivells de colinesterasa, l’enzim que inhibeix els neurotransmissors després d’activar un múscul, una glàndula, etc Provoca ofegament, espasmes i descontrol en les funcions motores, i la mort sol produir-se per asfíxia Fou desenvolupat originàriament com a pesticida a Alemanya, vers el 1937, però no fou utilitzat com a arma química durant la Segona Guerra Mundial Fou conegut sobretot pels atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō l’any 1994, que causaren 13…
triòxid d’arsènic
Química
El més important dels composts d’arsènic, dit també anhídrid arsenós o simplement arsènic.
Es forma per combustió de l’element Existeix en una forma amorfa, vítria, inestable, obtinguda refredant lentament els vapors a temperatura alta, i en dues formes cristallines, l’una cúbica octàedres, l’altra monoclínica prismes Se sublima a pressió atmosfèrica les formes cristallines sense fondre’s, l’amorfa fonent-se pels volts de 200°C totes tres es vaporitzen totalment a 218°C La densitat de vapor correspon a la fórmula As 4 O 6 fins a 800°C i a As 2 O 3 per damunt de 1800°C És molt poc soluble en aigua, però es dissol en els àcids i els àlcalis i en el glicerol Les solucions aquoses són…
argó
Química
Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars (gas noble).
La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El nucli de l’heli…