Resultats de la cerca

En la terminologia gramatical tradicional, adverbis, preposicions i conjuncions són sempre invariables

L' article indefinit un, una, uns, unes , que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals, pot revestir matisos especials de significació, com és ara el de qualitat principal o característica és un gandul/és gandul , el d’allusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona caldria un Einstein per a resoldre aquest problema ha travessat tot un Pirineu , el d’aproximació quantitativa eren uns cinquanta a menjar i el de substitució emfàtica de l’article definit un home honrat no ho faria, això Entre els adjectius indefinits , alguns són …

La composició i la relació SiO 2 Al 2 O 3 són invariables Tenen natura de gel i per tant són amorfs Són un producte típic de l’alteració de les roques silíciques

En català són quant, molt, tant, poc de dues terminacions, tant al singular com al plural bastant, gaire d’una terminació per al singular i una per al plural més, menys, massa, força, que, gens, prou invariables Tots ells, emprats com a adjectius, llevat de massa, força i que , poden ésser usats també seguits de la preposició de

L’equilibri del mercat es produeix a través d’ajustaments en les quantitats, mentre romanen invariables els preus, que presenten unes majors rigideses D’aquesta manera, fenòmens com l’atur o l’acumulació/exhauriment involuntari d’existències es consideren desviacions del mecanisme de l’oferta i la demanda Els seguidors d’aquest corrent són partidaris d’una intervenció pública que ajudi a resoldre aquestes desviacions

El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants

El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó,…

Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l’estructura per edats i sexes d’una població al cap d’un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d’aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions Les projeccions més simples són les que parteixen de la hipòtesi que les taxes de fecunditat, mortalitat i migració per edats romanen invariables, però això és sempre irreal i els resultats són, en conseqüència, estèrils Això obliga que les hipòtesis previnguin els canvis…

Les mesures es fan sempre prenent com a referència uns punts fixos, els punts somàtics i craniomètrics , sobretot, els quals permeten d’establir diversos índexs Hom empra aparells especials, com l’antropòmetre, el craniòfor, el parallelògraf, el goniòmetre, etc L’antropometria té també un interès mèdic, sobretot en pediatria proporcions de l’infant al llarg de la creixença i en obstetrícia dimensions cranials del fetus i diàmetre pèlvic de la mare, etc Les dades antropomètriques han estat aplicades, sobretot, al reconeixement i a la identificació dels delinqüents pel mètode creat l’any 1880…