Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
descomposició en factors irreductibles
Matemàtiques
Descomposició característica dels elements d’un tipus d’anell, anomenat anell factorial
.
Un anell factorial A és un anell commutatiu unitari i íntegre el producte de dos elements no nuls no és nul en què tot element x no nul i no invertible pot ésser expressat d’una manera única en la forma x = up 1 p n , on u és un element invertible de A i els p i i = 1,, n són elements irreductibles de A elements p no invertibles de A tal que si p = ab aleshores almenys un dels factors, a o b , és invertible
descomposició d’un polinomi
Matemàtiques
Expressió d’un polinomi com a producte de polinomis de grau menor.
Si K és un cos i K x és l’anell de polinomis sobre K , hom diu que un polinomi p x és reductible sobre K si admet una descomposició en la forma p x = f x g x on grau f x < grau p x en cas contrari hom diu que p x és irreductible o primer sobre K La reductibilitat d’un polinomi depèn del cos a què pertanyen els coeficients així, el polinomi x 2 +1 és reductible sobre ℂ, ja que x 2 +1= x + i x - i , però és irreductible sobre ℝ, perquè no hi admet cap descomposició en factors de grau menor Tot polinomi de l’anell K x pot descompondre’s unívocament en un producte de…
cordotomia
Secció quirúrgica del cordó anterolateral medul·lar per tal d’interrompre la conducció dels estímuls dolorosos aferents.
Hom l’empra per al tractament de les àlgies paroxístiques i irreductibles
axioma
Filosofia
Matemàtiques
Proposició que hom admet sense demostració com a punt de partença d’una teoria o ciència.
Per a Aristòtil i fins a l’època moderna, els axiomes eren els principis evidents i irreductibles que constituïen els fonaments d’una ciència Actualment, sota la influència de la matemàtica moderna, els axiomes són els enunciats primitius anomenats també, a vegades, postulats acceptats com a vàlids sense provar-ne la veritat, dels quals deriven d’altres proposicions que s’organitzen en un sistema
persona divina
Cristianisme
En la cristologia, únic subjecte de la doble natura humanodivina del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat (l'Encarnació).
L’analogia de l’ús cristològic del concepte de persona i, consegüentment, del de natura és palesa pel fet que la negació d’una persona humana en Jesús no significa que aquest no sigui autènticament home amb consciència i voluntat humanes, irreductibles a la consciència i voluntat divines del Verb, sinó tan sols que la seva pèrsonalitat no resta incomunicable, ens és assumida en la persona del Fill de Déu
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un…
vitalisme
Filosofia
Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos físicoquímics.
Oposat al mecanicisme i també conegut amb el nom de neovitalisme , fou defensat per JReinke 1849-1931, Jvon Uexküll 1864-1944 i, sobretot, Hans Driesch, així com, bé que no tan enèrgicament, per diferents biòlegs JBSHaldane, ESRussell, Lvon Bertalanffy
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en…
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental, atributs…
factor
Matemàtiques
Cadascuna de les quantitats (o polinomis) que, multiplicades entre elles, formen un producte (descomposició en factors irreductibles).
Així, en general, si a i b són dos elements d’un anell A, +, X, a i b són anomenats factors del producte a X b