Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, guanyà el Trofeu Poll Puig Bufa, a la Molina 1962 Fou quart a la cursa d’esquí gegant d’habilitats, competició social del CEC i tercer al cinquè Gran Premi de l’Oficina Nacional de Turisme de Suïssa, a la Molina 1967 Participà en l’equip català dels dotzens Jocs Universitaris d’hivern, campionat nacional 1967 Fou president de la secció d’esquí del CEC

Dirigí el diari gironí La Lucha  1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou  i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia  i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre Publicà…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…

Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès Hi collaboraren J Carner, JM López-Picó, A Rovira i Virgili, E Xammar redactor en cap, JM Junoy, M Aguilar, R Jori, Alexandre Plana, J Brossa, M de Unamuno, R Pérez de Ayala, RM del Valle-Inclán, etc Publicà també poemes de G Apollinaire i de M Jacob Destacaren les portades d' Apa i els dibuixos de Canals, Colom, Ynglada i Nogués Alguns estudis fixaren la desaparició de la revista al número 157 20 d’abril de 1918, però posteriorment s’ha tingut constància de l’edició fins el número…

Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920,…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…

Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad clásica , 1969…

Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…

L’aparició d’una premsa artística catalana és un fenomen que pertany precisament a aquest període, ja que no es consolidà fins al triomf del Modernisme En anys anteriors, si bé hi havia hagut intents de publicar revistes d’art, no havien tingut gaire continuïtat Cal no confondre les revistes illustrades vuitcentistes, com “La Ilustración Artística”, o les revistes satíriques plenes de caricatures de grans dibuixants, com “La Campana de Gràcia” o “Papitu”, amb les veritables revistes d’art “Pèl & Pioma”, cartell, R Casas, sd RM “Pèl & Ploma” 1899-1903 —que seguia “Luz” 1897-98, bé que…