Resultats de la cerca

Estudià economia a la London School of Economics Fou professor a les universitats de Michigan 1959-65, Tel Aviv 1965-66, Califòrnia 1966-71 i de Nova York a partir del 1971 La seva obra se situa dins el corrent keynesià, fent, però, un èmfasi especial en els problemes que planteja la gestió de l’economia des del punt de vista socialista Entre les seves obres cal esmentar The Economics of Control, Principles of Welfare Economics 1944, Economics of Employement 1951, Essays in Economic Analysis 1953 i Flation 1973

La política econòmica de tipus keynesià establí la incompatibilitat entre una situació inflacionària i una situació recessiva, aspectes corroborats per l’estudi empíric d’AW Phillips, que demostrà la relació inversa entre creixement del nivell de desocupació i l’increment de preus Malgrat això, al final del decenni dels seixanta, i com a conseqüència, entre altres causes, de la crisi energètica i de la del sistema monetari internacional, hom observà situacions d’inflació i recessió generalitzades a la majoria de països occidentals, que reberen el nom de stagflation Per a la…

Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge Estudiós important de l' economia del benestar L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare 1912 i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare 1920 Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar També excellí en els camps del diner i els imposts Com a qualificat representant del corrent…

Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats…

Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus d’interès, a…

La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova concepció en…

L’agenda política i econòmica del Japó va venir marcada el 2013 pel retorn al poder del Partit Liberal Democràtic PLD i l’impuls de mesures fiscals i monetàries de tipus keynesià per tal de revitalitzar l’economia nipona, afectada per la cinquena recessió en quinze anys, un creixement dèbil i una crònica deflació Al gener, el nou Govern del primer ministre, Shinzo Abe, elegit al desembre del 2012, va impulsar un paquet d’estímul de 10300 milions de iens, un dels més elevats de la història del país, per renovar les infraestructures afectades pel tsunami del 2011, en la seva…

Shinzo Abe va iniciar la seva segona legislatura com a primer ministre reforçat pels bons resultats obtinguts a les eleccions anticipades del desembre del 2014 La victòria del Partit Liberal Demòcrata PLD va permetre que l'executiu, en coalició amb Komeito, obtingués una àmplia majoria parlamentària, amb 326 escons dels 480 a la cambra baixa A la pràctica, Abe va interpretar la seva reelecció, només dos anys després d'haver arribat al poder, com un aval majoritari de l'opinió pública a les mesures fiscals i monetàries de tipus keynesià impulsades pel seu executiu, les anomenades…