Resultats de la cerca

Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…

Estudià a Dresden i fou cantor a Zittau i, més tard, a Leipzig, on fou antecessor de JSBach en el càrrec Escriví obres didàctiques per a clavecí, diverses sonates sis de les quals amb el títol de Biblische Historien i una Passió , cantates, etc

El seu pare era un músic alemany emigrat a Dinamarca Estudià amb Schall i Kuhnau, i en la seva joventut compongué una gran quantitat d’obres, que inclouen concerts per a violí i quartets de corda A divuit anys feu el seu debut oficial com a violinista Del 1829 al 1831 viatjà per Alemanya, França i Itàlia i entrà en contacte amb Cherubini i Spohr El 1834, Frøhlich fou nomenat kapellmeister de l’Òpera Reial Però la seva feble salut el forçà a renunciar el càrrec el 1844 i a deixar de compondre a partir del 1853 Les seves composicions són principalment instrumentals i la majoria s’…

Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que…

Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La…

Vida Rebé del seu pare la primera educació musical A tretze anys estudiava sota la direcció del kantor Christian Umlaufft, alumne de Johann Kuhnau El 1707 es traslladà a Leipzig, on fou copista de Melchior Hofmann, el qual aviat descobrí el talent del jove com a compositor El 1710 Stölzel ensenyava cant i teclat en els ambients aristocràtics de Breslau, ciutat on compongué i estrenà la seva primera òpera, Narcissus 1711 El 1713 viatjà a Itàlia per ampliar els estudis de composició, i a Venècia conegué F Gasparini, A Marcello, CF Pollarolo i A Vivaldi, entre altres autors A…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…

El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els títols dels moviments de la Simfonia…

Vida El 1700 fou nen cantor a la capella de la cort de Weissenfels i l’any següent es desplaçà a Leipzig, on fou deixeble de JP Kuhnau a la Thomasschule Les seves primeres composicions seguiren l’estil del seu admirat compositor GP Telemann Del 1707 al 1711 estudià a la Universitat de Leipzig, on fundà un collegium musicum que tingué certa anomenada Leipzig era llavors una ciutat cosmopolita on hi havia un gran interès per la música que es feia en altres països d’Europa L’obra d’A Vivaldi, divulgada per mitjà de concerts, influí en Fasch i els compositors de la seva generació…