Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
la Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de…
Sant Jaume de la Granja d’Escarp
Art romànic
El poble de laGranjad’Escarp és a uns 35 km al sud-oest de Lleida i a uns 10 km del sud de Fraga, sobre la confluència dels rius Segre i Cinca Les restes de l’antiga església parroquial potser es corresponen amb la capella de Sant Jaume de l’actual església parroquial neoclàssica El nom de laGranjad’Escarp reflecteix l’origen d’aquest nucli i la seva situació dins el terme del castell d’Escarp, la…
Castell i vilatge d’Escarp o del Fortí (la Granja d’Escarp)
Art romànic
Situació Aspecte dels nombrosos i trossejats testimonis d’aquest castell i vilatge medievals, que es drecen sobre un petit turó a l’est de la població de laGranjad’Escarp ECSA-J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Escarp i dels habitatges que hi havia a l’entorn són situades a l’est de la població de laGranjad’Escarp, al cim d’un turó Des d’aquest indret hi ha una molt bona…
Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig)
Art romànic
Antic monestir cistercenc situat a la dreta del Segre, poc abans de la seva unió amb el riu Cinca, a l’extrem de l’anomenat pla d’Escarp El seu conjunt és format per l’església i altres dependències, tot refet als segles XVII i XVIII Ara és en ruïnes, que en part s’han començat a consolidar o restaurar Inicialment el lloc es trobava dins l’almúnia sarraïna d’Escarp, documentada des del 1082, i dins el terme del castell del mateix nom, a l’actual municipi veí de laGranjad’…
vall la Vila
Vall del municipi de la Granja d’Escarp (Segrià).
La Ferreria de la Mare de Déu del Remei (1862-1881)
Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina