Resultats de la cerca

Vida Provenia d’una família amb una certa tradició musical, ja que el seu pare era director de bandes militars i compositor de música de ball La família visqué durant molts anys a Hongria, però el 1882 el jove Ferenc fou enviat a Praga, on ingressà al conservatori En aquest centre fou deixeble de teoria de JB Förster Parallelament, rebé algunes classes particulars de Fibich i fins i tot d’A Dvorák El seu ingrés a l’exèrcit, el 1888, fou el punt de partida d’una carrera com a músic militar que el portà a dirigir diverses bandes a l’exèrcit austrohongarès a partir del 1890 Durant aquest període…

Autor d’operetes de fama universal, fou el millor continuador de l’estil vienès del gènere Les seves obres més importants són Vígözvegy ‘La vídua alegre’, 1905, Der Graf von Luxemburg ‘El comte de Luxemburg’, 1909 i A mosoly országa ‘El país del somriure’, 1929

Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento…

Estudià música i cant a Friburg i el 1913 debutà a Chemnitz Saxònia com a Tamino La flauta màgica A partir d’aleshores fou contractat com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden i el 1919 realitzà gires arreu d’Àustria i Alemanya Feu actuacions reeixides als Festivals de Munic i de Salzburg, tant en òperes com en operetes, especialment de F Lehár El 1931 cantà amb èxit a Anglaterra i inicià una sèrie de collaboracions amb el Covent Garden de Londres, on esdevingué un dels tenors mozartians més aplaudits de la seva generació Escriví diverses composicions per a l’escena, a…

Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà, entre d’…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i posteriorment entrà al Conservatori de Viena, on fou alumne dels germans Johann Nepomuk i Robert Fuchs Del 1895 al 1906 es dedicà a la direcció d’opereta i actuà a Hamburg, Colònia i Berlín El 1905 compongué la seva primera opereta, Der Rebell 'El rebel' A partir del 1906 s’installà a Viena, on aconseguí èxits que el projectaren internacionalment i el convertiren en un dels compositors d’opereta més famosos del principi del segle XX, juntament amb F Léhar i O Strauss Les seves obres més famoses són Der fidele Bauer 'L’alegre pagès', 1907, Die…

Sol incloure parts extenses de diàleg i ésser de tema frívol o sentimental El nom deriva de la similitud amb l’òpera, si bé la música sol ésser basada en ritmes de dansa —sovint el vals— i per a orquestres més reduïdes Les més destacades s’aproximen a l’òpera còmica, especialment les de JOffenbach el popularitzador del gènere a París, AMessager, Franz von Suppé que les introduí a Viena, Johann Strauss II i altres Posteriorment s’hi destacaren Arthur Sullivan a Anglaterra, Franz Lehár, Leo Fall, Karl Millöcker i altres a Viena Aquest gènere sorgí a la segona meitat del s XIX a…

Fou alumne de la Hochschule de Viena, on estudià amb Leopold Wlach clarinet i Bruno Seidlhofer piano Amb només quinze anys, finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou contractat com a clarinetista de l’orquestra de l’Òpera de Viena i del 1955 al 1983 fou el clarinet solista de l’Orquestra Filharmònica de Viena Es retirà el 1995 Feu una important carrera com a solista i també nombroses incursions en el camp de la composició, habitualment amb obres de música de cambra Entre les seves obres cal destacar la paràfrasi per a quintet de vent sobre La vídua alegre de F Lehár i el quartet…

Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per Amèrica i la…