Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Guía de actividades deportivas
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista setmanal d’esports publicada a Barcelona el 1952.
Conté la programació i els resultats de les competicions de diferents modalitats d’esports i de categories esportives que tenien lloc a Barcelona i municipis limítrofs durant la setmana La informació era facilitada per les federacions esportives catalanes Cada número contenia la biografia d’un esportista famós i un índex dels camps de joc, per seccions Tingué una vida efímera
Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta
Història
Obra de Jaume Pasqual, de Bellpuig de les Avellanes, en onze volums.
Conté una collecció important de còpies de documents històrics molts d’ells inèdits, de texts i de còdexs referents a tot el Principat de Catalunya, comtats limítrofs i Andorra, en especial a catedrals, monestirs i collegiates Conté també tractats d’investigació històrica i correspondència de Pasqual amb altres erudits del seu temps El material fou recollit a la fi del s XVIII
administració local
Dret administratiu
Administració pública formada per un conjunt d’entitats independents entre elles i cadascuna amb una competència limitada al seu territori particular, dins el qual decideix sobre els seus interessos.
La unitat bàsica de l’administració local és el municipi, però pot existir una altra categoria de persones públiques, la de les situades entre els municipis i l’administració central, que agrupen diversos municipis limítrofs en una unitat superior, i que s’anomena, segons els estats, província, departament, regió, etc Els municipis són regits per un consell municipal o ajuntament, i les persones intermèdies, per organismes que han rebut diverses denominacions segons els estats i les èpoques històriques
Castell de Solibernat (Massoteres)
Art romànic
Castell termenat situat al comtat d’Urgell, d’una extensió de poc més de 3 km 2 estesos a l’esquerra del Llobregós, entre els termes de Biosca, Talteüll, Palou, Torà i l’Aguda Organitzat al primer quart del segle XI, el domini dels Cervera s’hi afermà en la dotzena centúria, formant un conjunt amb els espais limítrofs per l’est fins el 1233, que Ponç de Cervera cedí tots els drets sobre Solibernat al cenobi de Montserrat
Torre d’Afif (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà
finca funcional
Dret civil
Unitat orgànica d’explotació formada per predis o immobles no limítrofs.
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…
Arle

Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i cultural de…
El palmerar d’Elx
Les plantacions de palmeres de dàtils Phoenix dactylifera , a Elx, com a altres localitats del migjorn valencià, donen lloc a imatges d’un curiós exotisme Ernest Costa El palmerar d’Elx 226, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El palmerar d’Elx és un conjunt de petits horts agrícoles estructurats en bancals quadrangulars, i de vegades triangulars, amb els marges plantats de palmeres datileres Phoenix dactylifera en tires senzilles, o dobles, coincidint amb el traçat de les séquies Des del conjunt d’horts limítrofs s’obté una perspectiva horitzontal que sols…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina