El palmerar d’Elx

El palmerar d’Elx (2.26), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.

El palmerar d’Elx és un conjunt de petits horts agrícoles estructurats en bancals quadrangulars, i de vegades triangulars, amb els marges plantats de palmeres datileres (Phoenix dactylifera) en tires senzilles, o dobles, coincidint amb el traçat de les séquies. Des del conjunt d’horts limítrofs s’obté una perspectiva horitzontal que sols permet observar l’estrat superior de la vegetació, format pel conjunt de troncs i palmes. Això produeix l’efecte òptic, però també microclimàtic, d’un autèntic bosc de palmeres, d’un gran valor paisatgístic pel cromatisme que introdueix en un territori tan àrid com és el Baix Vinalopó, amb precipitacions per sota dels 300 mm anuals.

Situat sobre un glacis d’erosió plistocè format per arenes i argiles, el palmerar ocupa bona part de la ciutat actual i la zona central del Camp d’Elx, i arriba en formacions compactes, o més o menys disperses, fins a les zones humides de l’antiga albufera d’Elx. En ell troben aliment, refugi i lloc on nidificar un gran nombre d’ocells i també d’altres animals.

Al llarg dels anys ha comptat amb diversos graus de protecció: actualment se n’encarrega el Pla General d’Ordenació Urbanística d’Elx, i compta amb una llei específica de la Generalitat Valenciana. Això no obstant, la seva història, si més no la dels últims cent anys, és la crònica de la seva destrucció. Primer per l’establiment de les vies de comunicació inherents a l’època moderna, i després, per la pèrdua de rendibilitat econòmica del conreu de la palmera i la gran especulació urbanística que ha viscut el municipi al llarg de gairebé tot el segle XX. A aquest darrer fet cal afegir, en les últimes dècades, l’espoli que suposa el comerç il·legal de palmeres destinades, en gran part, a les macroactuacions urbanístiques que caracteritzen aquest final de mil·lenni.