Resultats de la cerca

És compost principalment d’aigua, albúmina, matèries grasses, sals i elements cellulars, la majoria dels quals són limfòcits

Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies…

El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…

Definició És anomenada limfangitis la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, dels conductes que transporten el líquid que procedeix del drenatge de l’espai intercellular dels teixits orgànics, la limfa Aquest trastorn pot afectar els membres superiors o els inferiors, i evoluciona de forma aguda en la majoria dels casos Causes La limfa és un líquid entre blanquinós i groc, format bàsicament per aigua, productes de rebuig cellular i cèllules immunitàries, que és drenat permanentment de l’espai intercellular dels teixits Els vasos limfàtics són uns conductes…

El conducte limfàtic dret recull la limfa de la part dreta del cap, del tòrax i del braç dret i desemboca en la vena bràquio-cefàlica dreta El conducte limfàtic esquerre , o conducte toràcic , rep la limfa procedent de la part infradiafragmàtica del cos, del braç esquerre i de la part esquerra del tòrax i del cap puja pel costat esquerre del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, i desemboca en la unió de les venes subclàvia i jugular interna d’aquest costat

Definició El limfoedema consisteix en la inflamació i la tumefacció del teixit cellular subcutani, és a dir, dels teixits tous que es troben per sota de la pell, degudes a una obstrucció o alteració dels vasos limfàtics, els conductes per on transcorre la limfa des dels teixits fins a la circulació venosa Aquest trastorn sol ésser persistent o crònic, i pot afectar les extremitats inferiors o les superiors Aspectes anatòmics i fisiològics El sistema limfàtic és el responsable del drenatge de l’espai intercellular dels teixits per mitjà de l’evacuació de les substàncies que les cèllules…

El nou producte és secretat a la sang o a la limfa secreció interna o bé a l’exterior o a un òrgan buit del cos secreció externa

En l’home comprèn el plasma intersticial, la sang i la limfa Serveix per a fer l’intercanvi energètic i material de l’organisme amb el medi extern La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica El medi intern duu a les cèllules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envien missatges

Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc

Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica