Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Proposta de creació d’un panteó de catalans il·lustres a Ripoll o a Montserrat
La diputació de Barcelona proposa la creació d’un panteó de catalans illustres a Ripoll o a Montserrat
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Carles VII, rei de França, i Felip el Bo, duc de Borgonya, signat a Arràs el 20 de setembre de 1435.
Carles VII cedí els comtats d’Artois i Boulogne i les ciutats de Saint-Quintin, Amiens, Abbeville, Roye i Montdidier Felip el Bo abandonava l’aliança mantinguda durant més de tres lustres amb els anglesos, enemics de França
Josep Aguirre i Matiol
Economia
Literatura catalana
Comerciant, consignatari i poeta.
Educat pel mateix mestre de Teodor Llorente i de Vicent Wenceslau Querol, estudià posteriorment a Marsella Fou cofundador de Lo Rat Penat, el qual ell ajudà econòmicament Els seus principals poemes són Lo Peixcador flor natural dels Jocs Florals del 1883, traduït a diversos idiomes i Caseta Blanca Com a comerciant i consignatari treballà normalment amb Francesc Sagristà i Coll Amb la collaboració dels germans francesos Fournier, inicià, entre el 1870 i el 1873, l’exportació de taronges vers la Gran Bretanya a través del port de Liverpool, comerç que pràcticament dominà i amplià durant…
Joan Sellent i Arús
Literatura catalana
Traductor.
Professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, ha compaginat la docència amb la reflexió teòrica i la pràctica Des de mitjan anys vuitanta ha traduït nombroses obres de narrativa anglesa Dickens, Stevenson, Hawtorne, Mark Twain, Henry James, HG Wells, Salman Rushdie i Paul Auster En els darrers lustres s’ha centrat en la traducció teatral, amb una producció abundosa alguna d’inèdita Sobresurten tres peces de Shakespeare Hamlet , Coriolà i El rei Lear , al costat de clàssics més recents, com Peer Gynt d’Ibsen, El ventall de lady Windermere d’Oscar Wilde, Un…
Michel Butor
Literatura francesa
Escriptor francès.
Estudià filosofia i filologia a la Sorbona, i durant els anys universitaris fou secretari de Jean Wahl , el qual exercí una gran influència sobre ell Posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a Egipte, la Gran Bretanya i Grècia Establert a París, fou assessor literari de l’editorial Gallimard Del 1975 al 1991 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Ginebra Bé que la seva obra comprèn diversos gèneres, obtingué renom en la novella En particular, La Modification 1957, premi Renaudot, el convertí en un dels principals exponents del Nouveau Roman per les…
Proves antropomètriques
En els darrers lustres s’ha començat a aplicar l’ antropometria o estudi de l’estructura corporal, per tal de predeterminar quins són els esports per als quals un determinat subjecte, d’acord amb aquella, està més capacitat Algunes de les dades més importants que es tenen en compte per a analitzar l’estructura corporal d’un individu són el sexe, l’edat, el pes corporal, l’alçada, la densitat dels diferents teixits, els perímetres corporals i les distàncies entre determinats punts de l’esquelet Tenint en compte totes aquestes dades, i comparant-les amb taules normalitzades, s’obté…
El massís d’Artà
Excepcional grup de margallons Chamaerops humilis al peu del massís d’Artà Els troncs coberts per les fulles marcides al llarg dels anys, assenyalen que l’indret s’ha vist lliure d’incendis durant moltes dècades Ernest Costa El massís d’Artà 212, entre els principals espais naturals de Mallorca La serra de Llevant culmina a la punta nord-est de l’illa en un ampli massís de cotes relativament modestes 561 m, a Morell, però de relleus accidentats Tot el massís és constituït per materials calcaris dolomies, margues i fortament plegat i encavalcat en diverses orientacions S’hi observen també…
la Pesta Negra
Història
Nom donat pels coetanis (i acceptat pels historiadors) a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan s. XIV al començament del XV.
La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…
Crònica
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop, de…
Crònica
© Biblioteca de Catalunya
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…