Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
macroeconomia
Economia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades —renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc—, llur evolució i llurs taxes de variació.
Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica Suposà una alternativa al collapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les relacions entre…
subjecte econòmic
Economia
Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.
L’economia ortodoxa distingeix entre subjectes econòmics, microeconòmics i macroeconòmics, segons que la decisió del subjecte tingui una repercussió en l’àmbit particular o en l’àmbit agregat, bé que la respectiva incidència que ambdós tipus de subjecte tenen en l’economia real no pot deslligar-se de les característiques del sistema econòmic en què s’insereixen
Merton Howard Miller
Economia
Economista nord-americà.
Professor de la Universitat de Chicago, estudià l’estructura econòmica de l’empresa Elaborà, amb FModigliani, el teorema Modigliani-Miller sobre el cost de capital i l’estructura òptima del capital de l’empresa El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, juntament amb Markowitz i Sharpe Entre els seus darrers llibres hi ha The Theory of Finance, Macroeconomics A Neoclassical Introduction 1986, Financial Innovations and Market Volatility 1991, Merton Miller on Derivatives 1997, Preliminary Study of the Pueblo of Taos New Mexico 1998 i Corporate Hedging In Theory And Practice Lessons from…
model

Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics o bé …
agregats
Economia
Magnituds globals, obtingudes a base de les dades subministrades pels diferents comptes macroeconòmics i corresponents a conjunts estadístics definits.
Els quals permeten de calcular les magnituds globals de l’activitat econòmica, des de l’enfocament de la producció fins a la venda, la despesa o l’ocupació
Portugal 2009
Estat
La crisi no es va manifestar només en els balanços macroeconòmics de Portugal sinó també en la jurisdicció penal, que va haver d'iniciar centenars d'investigacions per pràctiques illegals de les principals entitats financeres del país Frau, blanqueig de diners a paradisos fiscals, evasió fiscal o falsificació de documents eren algunes de les imputacions als principals directius del Banco Português de Negócios o el Banco Privado Português --el primer va ser nacionalitzat al novembre del 2008 mentre que el segon va declarar, al maig, la suspensió de pagaments Aprofitant la…
Paul R. Krugman

Paul R. Krugman
© Denise Applewhite-Princenton University
Economia
Economista nord-americà.
El 1974 es graduà en ciències econòmiques a la Universitat de Yale i el 1977 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, d’on ha estat professor, així com també ho ha estat de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics Des de l’any 2000 és professor de política i economia internacionals a la Universitat de Princeton A més, ha estat assessor del Fons Monetari Internacional , el Banc Mundial , les Nacions Unides , la Comissió Trilateral i el Departament d’Estat nord-americà, i participà en el consell d’assessors econòmics…
Txèquia 2015
Estat
Els nombrosos escàndols de corrupció que van esquitxar l'anterior Govern de l'exprimer ministre Petr Nečas van seguir ocupant espais d'actualitat David Rath, exministre de Sanitat, va ser condemnat a vuit anys i mig de presó per acceptar suborns, i es va convertir en el càrrec més alt del país que ha estat condemnat, enmig d'una intensa campanya contra la corrupció que es va iniciar durant el Govern de Nečas i que el va portar a la dimissió el 2013 La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest 2015 va tenir un impacte menor a Txèquia, en comparació amb altres països del seu entorn Durant…
Alan García Pérez

Alan Pérez
Casa Rosada (CC BY-SA 2.0)
Política
Polític peruà.
Estudià dret a Lima i a Madrid, i posteriorment sociologia a París L’any 1976 ingressà a l’APRA Alianza Popular Revolucionaria Americana , el 1978 fou elegit membre de l’assemblea constituent i el 1980 esdevingué diputat al Congrés per aquest partit, del qual l’any 1982 ocupà el càrrec de secretari general El 1985 assolí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per la decisió de nacionalitzar la banca i suspendre el pagament del deute extern L’empobriment durant aquests anys, que estigueren presidits per una altíssima inflació, afavoriren la inestabilitat social i el creixement…
Viktor Orbán

Viktor Orbán
© NATO
Política
Polític hongarès.
Es graduà en dret a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest el 1987 i amplià estudis el 1989 a la Universitat d’Oxford El 1988 fundà el partit liberal FIDESZ acrònim en hongarès d’ Aliança de Joves Demòcrates , al capdavant del qual es manifestà activament a favor de la dissolució del règim comunista, l’adopció de l’economia de mercat i de la democràcia pluralista i la integració a l’Europa occidental Elegit diputat del nou Parlament democràtic hongarès el 1990, el 1994 integrà al FIDESZ la dreta conservadora hongaresa Després de guanyar les eleccions el 1998 en coalició amb el Fòrum…