Resultats de la cerca

És format per set illes La Maddalena, Caprera, Santo Stefano, Spargi, Budelli, Santa Maria i Razzoli La pesca i el turisme són les fonts de riquesa principals

Es formà al Conservatorio dei Mendicanti, a Venècia, on mostrà una gran habilitat musical i un talent extraordinari per al violí El 1767 es casà amb el mestre de capella Ludovico Sirmen, amb el qual viatjà a França i Anglaterra, on oferí molts concerts El 1770 conegué Giuseppe Tartini, que, probablement, fou el seu mestre Compongué sis trios per a dos violins i violoncel, sis sonates per a dos violins, alguns duets, sis concerts per a violí i orquestra i sis quartets de corda que foren publicats a París el 1769 Molt apreciada per Leopold Mozart, les seves obres s’editaren a França, Anglaterra…

Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a  Gianni Schicchi , de Puccini Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’ Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia Nàpols, Roma, Venècia i Florència Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai  El 1941 es casà i abandonà els escenaris Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes memorables…

El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria…

Estudià música i cant a Essen i Hannover, i el 1970 debutà en aquesta última ciutat com a Maddalena Rigoletto Posteriorment passà a l’Òpera d’Hamburg, i el 1975 actuà al Festival de Bayreuth, on ha aparegut en edicions successives, amb un gran èxit de públic i crítica El 1977 interpretà el paper de Fricka La valquíria a l’Òpera de San Francisco, i el 1980 es presentà al Covent Garden de Londres, on el 1990 fou de nou aplaudida com a Waltraute El capvespre dels déus La temporada 2000-01 fou Dida La dona sense ombra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Ha protagonitzat…

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-comèdies…

Filla segona Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fou casada el 1304 amb el rei Robert I de Nàpols , de qui fou la segona muller Fundà a Nàpols els monestirs i convents de Santa Chiara on es retirà en restar vídua, professà —prengué el nom de prengué el nom de Clara de la Santa Creu— i morí, Santa Maddalena, Santa Maria Egizziaca i la Santa Croce Comprà vers el 1335, amb el seu marit, al soldà d’Egipte, uns terrenys a Jerusalem, on fundà el convent d’observants del Sant Sepulcre i l’església de Mont Sió Fou defensora fervent del franciscanisme rígid, i la seva copiosa…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…