Resultats de la cerca

És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 H Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A Bussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n’hi ha en estat lliure, però els seus composts…

L’òxid de magnesi es combina amb l’aigua i produeix hidròxid Es fon a 2880°C, per la qual cosa és emprat com a material refractari també és emprat en medicina, com a antiàcid i laxant  La seva forma natural és la períclasi

N'hi ha a l’aigua de mar i en moltes aigües minerals purgants En la forma heptahidratada constitueix l' epsomita Amb els sulfats alcalins i el sulfat amònic forma sulfats dobles que cristallitzen amb sis molècules d’aigua M I 2 MgSO 4 2 6H 2 O És emprat en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic

És una sal que cristallitza a la temperatura ordinària en forma d’un hexahidrat MgCl 2 6H 2 O Pot ésser obtingut segons l’equació En escalfar-se en contacte amb l’aire, es produeix la reacció 2MgCl 2 + O 2 ⇌2MgO + 2Cl 2 És emprat en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un…

Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Molt sovint el magnesi hi és parcialment substituït per ferro i calci Pertany al grup dels inosilicats, subgrup dels piroxens, que tenen llur estructura distribuïda en forma de cadenes La clinoenstatita prové de l’enstatita sotmesa a un escalfament per damunt de 1 050°C i refredada, després, ràpidament, cosa que li produeix un canvi d’estructura És pràcticament desconeguda en les roques terrestres, però hom n'ha trobada en alguns meteorits

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics, sovint modificats amb l’hexàedre o rombododecàedre Es presenta també, sovint, en masses irregulars És molt coneguda la macla de l’espinella segons la cara de l’octàedre Té una duresa 7,5-8 i una densitat 3,58, que augmenta si el magnesi és substituït per ferro, zinc o manganès El color és molt variable, de vermell robí espinella a blau, verd, marró o quasi incolor Són, en general, minerals formats a alta temperatura

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Els cristalls, escassos a la natura, es presenten normalment en crostes fibroses, aciculars o capillars, amb l’eix c com a eix de fibra Té una duresa 2-2,5 i una densitat 1,678 Els cristalls són incolors i transparents, i els exemplars en massa són blancs El seu esclat és com el del vidre en els cristalls i de seda en les formes fibroses En l’aire sec perd una molècula d’aigua i passa a hexahidrita, que és molt soluble en l’aigua Hom el troba sovint en eflorescències i crostes en les mines de carbó, també en les coves calcàries, en abrics en els…

Cristallitza en el sistema regular, en cristalls octaèdrics, o també en grans irregulars Lluïsor vítria Transparent El color és molt variable incolor, blanc grisenc, groc, verd, negre la seva duresa és 5,5, i la seva densitat 3,58 Té un esclat de vidre La periclasa pot contenir ferro substituint fins a un 8% el magnesi Es forma a partir de les calcàries dolomítiques en processos metamòrfics d’elevada temperatura, i s’altera amb facilitat No és un mineral gaire corrent