Resultats de la cerca

Postulà que existia una relació entre població i recursos de tal manera que el procés productiu és condicionat i s’adapta a la pressió demogràfica, i no a l’inrevés com defensa la visió malthusiana tradicional Així, en un clàssic exemple històric, el creixement de la població hauria originat un canvi en les formes de producció agrícola, que haurien evolucionat per etapes des del sistema de guaret fins a l’agricultura intensiva La seva obra més coneguda és The Conditions of Agricultural Growth the Economics of Agricultural Change under Population Pressure 1965

Com el maltusianisme, recomana l’autocontenció de la reproducció, però acceptant i fomentant l’ús d’anticonceptius que Malthus rebutjà per immorals S'inicià a Anglaterra al final del s XIX, articulat entorn de l’anomenada Lliga Malthusiana, però en poc temps es crearen organitzacions similars a tot Europa i a bona part dels altres continents Inicialment enfrontat a les polítiques natalistes oficials de l’època i combatut per l’ortodòxia religiosa, a la segona meitat del s XX esdevingué la ideologia oficial de les polítiques de població als organismes internacionals i en molts…

En l’estructura de la població, els joves formen el segment substancial, no solament per la seva importància numèrica sinó per la transcendència d’aquest grup en la vida de l’Estat La població jove constitueix la renovació d’una generació en la vida productiva i reproductiva de la població adulta Aquest conjunt de població inclou les edats que van dels 14 anys als 29 La seva vida s’ha desenvolupat els darrers anys del segle XX, i forma part del futur poblacional del segle XXI Aquesta etapa planteja problemes rellevants, essencialment pel que fa a l’entorn econòmic en l’àmbit de les polítiques…

“Car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porch senglar, sinó en les muntanyes de Jacca e al peu del Moncayo en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Denia, e açò per tal com la terra era ladonchs pus poblada de gents que ara no és, per raho de les mortaldats e guerres que-s són aprés seguides” A mitjan segle XIV la crònica de Pere el Cerimoniós ja no tractava només de gestes heroiques o vindicacions apologètiques com les cròniques anteriors Més arran de terra, àdhuc en anècdotes cinegètiques com aquesta, la quotidianitat de la…

Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…

En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…