Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
marasme
Medicina
Extenuació o consumpció extrema, consecutiva a les malalties cròniques, infeccioses o tumorals.
marasme
Suspensió, paralització, de l’activitat, causada per una decadència molt accentuada.
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que…
Miquel Gual i Camarena
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, on es llicencià el 1942, i obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid el 1946 amb la tesi Las fronteras y castillos fronterizos del Reino de Valencia en el siglo XIII , dirigida pel professor Antonio de la Torre y del Cerro publicada parcialment en diversos treballs Fou successivament professor ajudant, auxiliar i encarregat de curs de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV des del 1943 fins al 1947, per a esdevenir des d’aquest últim any, mitjançant oposició, professor adjunt de prehistòria i història antiga i…
Honori Garcia i Garcia
Historiografia catalana
Historiador i notari.
Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…
El prestigi de La pàtria d’Aribau
Trobes , manuscrit de l’ Oda a la Pàtria , BCAribau, 10-11-1832, BC La pàtria Trobes és el títol original del poema de Bonaventura Carles Aribau, habitualment conegut per Oda a la pàtria després d’un procés de mitificació estretament lligat al fenomen de renaixença esdevingut en la cultura catalana vuitcentista És un poema de sis octaves castellanes antigues o coplas de arte mayor , en què se substitueixen els dodecasílabos per alexandrins Aribau s’havia vist en el compromís de versificar en llengua catalana per celebrar l’onomàstica de Gaspar de Remisa, de qui era alt empleat a Madrid, el 6…
La crisi baix-medieval
“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…
història de l’educació
Historiografia catalana
La història de l’educació, en sentit modern, s’inicià amb els treballs d’Alexandre Galí (1886 – 1969).
Desenvolupament enciclopèdic Abans d’aquest autor es poden resseguir interessants contribucions a aquesta disciplina, però fou a partir dels seus estudis que l’erudició positivista començà a sotmetre’s als nous criteris metodològics, conceptuals i temàtics de la història social La historiografia educativa del s XIX i les primeres dècades del XX Fou duta a terme per polígrafs i, en línies generals, prioritzà l’exposició de dades molt precises i singulars, s’acontentà amb el discurs descriptiu i episòdic, avantposà la intenció moralitzant a la científica, privilegià el període de l’Edat Mitjana…
Jaume de Cardona i de Gandia, canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1443-1446)
Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de la capital…