Resultats de la cerca

Abat del monestir benedictí de Corbie, renuncià el càrrec i es retirà a Saint-Riquier per poder dedicar-se als estudis teològics És un dels teòlegs més notables del segle IX Escriví Expositio in Lamentationes Ieremiae i una altra in Matthaeum, entre diverses obres exegètiques, De corpore et sanguine Domini discutit ja pels seus contemporanis, De partu Virginis i De natiuitate Mariae , i una altra obreta mariològica Ad Paulam et Eustochium , sobre l’assumpció de Maria, que esdevingué molt famosa posada sota el nom de Jeroni És venerat com a sant en el calendari benedictí La seva…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de María 1947 i,…

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…

La Seu Vella conserva encara avui part de la seva decoració mural més antiga Gràcies a aquestes pintures i a altres de fragmentàries, com les arrencades dels murs de la catedral de la Seu d’Urgell, podem apropar-nos al panorama pictòric del segle XIII català, assolat per grans pèrdues, com ja s’ha fet notar en el capítol introductori d’aquest apartat La capella de Sant Tomàs de la Seu Vella de Lleida, que conserva els murals més antics de la catedral ECSA – T Duran Les restes de la seu lleidatana pertanyen a la capella de Sant Tomàs, la més propera al transsepte de les situades a la nau…

Caplletra N amb les figures de sant Pere i sant Pau, del Missal de Santa Eulàlia CB/ACB, ms 116, foli 274 – GSerra A la darreria del segle XIV la renovació general de les arts figuratives no va deixar al marge la illustració de manuscrits Pels volts del 1400 es començaren a imposar transformacions ostensibles en la tradició italianitzant i la implantació del gòtic internacional prosperà, per bé que els canvis no foren unitaris ni tingueren sempre un caràcter radical La illustració catalana de l’internacional ens ha llegat obres ben diverses i també esplèndides, les quals no descriuen el…