Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pedro Pablo Belmonte Gámez
Beisbol
Jugador de beisbol.
Llançador dretà que començà la seva carrera professional als Estats Units d’Amèrica amb els Mets 1990-92 Després passà a Cardenales de Lara de Veneçuela, amb el qual guanyà una Lliga veneçolana d’hivern Posteriorment jugà a la divisió d’honor d’Espanya, on destacà el seu pas pel Marlins Puerto La Cruz 2003-08, el San Inazio de Bilbao 2008-09 i el Futbol Club Barcelona des del 2009 Guanyà quatre Lligues espanyoles amb el Marlins 2005-08 Amb la selecció espanyola ha jugat Campionats d’Europa i del Món des del 2003 Guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2003…
Manuel Olivera Cavero
Beisbol
Jugador de beisbol.
Començà jugant al Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet i al Club Beisbol Viladecans El 2001 marxà als Estats Units, on fou conegut com Manuel Tabare Olivera , i jugà en Lligues independents amb els Reno Astros i els Alexandria Aces Posteriorment es professionalitzà i jugà en una Lliga menor amb els Florida Marlins 2005-07, amb els quals arribà a doble A en 77 partits Més endavant formà part dels Carolina Mudcats mentre competia amb els Reno Astros L’any 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona i, acabada la temporada, retornà als EUA, on jugà de nou als Florida …
Jorge Balboa Miguel

Jorge Balboa Miguel
Federació Catalana de Beisbol / Diego Lázaro
Beisbol
Jugador de beisbol.
Llançador dretà que es formà a l’Institut Joaquim Blume i que començà jugant de receptor Debutà a la divisió d’honor espanyola amb l’Hèrcules l’Hospitalet 2005 La temporada 2007 fou nomenat millor jugador per la federació catalana Al gener del 2008 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona Guanyà un Campionat de Catalunya 2008 i la Copa d’Europa 2008 El 2009 fitxà pel Pirate de Rímini Itàlia i el 2010 pel Marlins de Tenerife Jugà amb la selecció catalana i la selecció espanyola Participà en l’Eurobaseball 2007, la Copa del Món 2007, 2009 i el torneig de classificació per als Jocs…
Els equenèids: rèmores
S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…
L’aprofitament dels recursos vius de la mar i els oceans
La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…
Els consumidors secundaris i terciaris: els grans invertebrats i els vertebrats
Un ambient fàcil i perillós alhora Mancant-hi els refugis que proporcionen el substrat i la cobertura, els organismes que habiten a l’ambient pelàgic es troben voltats d’aliment, però alhora estan exposats a ser menjats Tal com s’ha dit, a més del plàncton permanent, hi ha molts ous i larves que en formen part de manera temporal no és infreqüent que els estats larvals d’alguns predadors de mida gran siguin, al seu torn, consumits pels adults de les seves preses habituals La major part dels organismes passen per diferents etapes en què són consumidors primaris quan s’alimenten de fitoplàncton…
Els ecosistemes pelàgics
Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…