Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pneumatòfor
Zoologia
Formació típica dels hidrozous sifonòfors, que funciona com a òrgan de flotació.
És el resultat de la transformació d’un individu medusoide Si l’animal vol descendir, obre l’estoma del pneumatòfor, i si vol ascendir, l’omple d’un gas ric en nitrogen Hi ha alguns pneumatòfors molt vistosos, com els de Physallia
escifòstoma
Zoologia
Estat larval dels escifozous que s’esdevé després de la larva ciliada o plànula i que precedeix l’èfira.
Així com la plànula és mòbil i pelàgica, l’escifòstoma és fix i bentònic i pot viure uns quants anys en aquest estat, fins que per un procés de segmentació múltiple, anomenat estrobilació , dona lloc a l'èfira o larva medusoide lliure
hidra
Hidra
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris
de la família dels hídrids que pertanyen als gèneres Hydra, Chlorohydra, Pelmatohydra
i afins.
Cèllules digestives i cavitat gàstrica d’una hidra A, hidra vista en un tall longitudinal 1, tentacle 2, obertura bucal 3, ectoderma 4, endoderma 5, cavitat gàstrica B, tall longitudinal ampliat de la part del cos 6, cèllula digestiva 7, cèllula glandular 8 cèllula digestiva amb miofibrilles Són hidropòlips solitaris i de petites dimensions pocs millímetres als quals manca la fase medusoide en el cicle biològic Tenen forma de sac allargat, amb un extrem disc basal fixat al substrat i l’altre amb l’obertura bucal i una corona de tentacles La reproducció és per gemmació o sexual Es…
leptomedusa
Zoologia
Individu de la generació medusoide dels cnidaris hidrozous de l’ordre dels caliptoblasts.
Són molt petits, i es caracteritzen per la posició de les gònades sobre els conductes radials, i per la presència d’estatocists i, sovint, d’ocels
Zoologia 2012
Zoologia
El soroll de les ciutats mata cries de pardals El soroll de les grans ciutats, causat principalment pels motors d'explosió, és el responsable de la mort de moltes cries de pardals Passer domesticus , tot i que no és una conseqüència directa Així ho demostra un estudi que han dut a terme i que han publicat biòlegs de la Universitat de Sheffield Encara que sembli obvi, fins ara mai no s'havia demostrat que, a partir d'un cert nivell de decibels, les cries de pardal tinguessin dificultats per comunicar-se amb els seus progenitors i, com a conseqüència, no fossin prou ben alimentades i que…
Els cnidaris escifozous
Aspecte general extern d’una escifomedusa, en visió ventral A , i esquema d’un tall tranversal B 1 Tentacle oral, 2 tentacles subombellars, 3 ropàlies, 4 lamelles, 5 músculs radials, 6 músculs circulars o coronals, 7 gònades, 8 exombrella, 9 filaments gàstrics, 10 cavitat gàstrica, 11 manubri, 12 boca, 13 mesoglea, 14 cavitat sensorial, 15 gangli nerviós, 16 cavitat subgenital, 17 ocel, 18 estatocist, 19 tentacle Jordi Corbera, a partir de fonts diverses Els escifozous són cnidaris que es coneixen principalment per llur estadi de medusa Es tracta de les típiques meduses de grans dimensions…
Els cnidaris hidrozous
Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…
Els celenterats: cnidaris i ctenòfors
Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…
L’aparició de la vida a la Terra
Consideracions generals Encara que sabem molt poca cosa de la vida primitiva sobre la Terra, i que moltes de les suposades evidències de vida poden ser interpretacions massa generoses d’unes dades molt minses, podem plantejar-nos-en l’estudi des de tres perspectives diverses D’una banda, intentar d’inventariar i discutir críticament les troballes de fòssils a l’Arqueà 3800 a 2500 milions d’anys, que és l’eonotema o divisió cronostratigràfica més antic de què disposem com a registre rocós En segon lloc, fer especulacions, basant-nos en els coneixements científics actuals, sobre el possible…